Coses que toquen els collons: Ciclistes que no s'aparten.

Tot comença que hi ha un camí estret -d'aquells on no es creuen dos cotxes- que uneix dos pobles. En un principi, el camí només el coneix la gent de la zona i serveix bàsicament per anar d'un poble a l'altre sense haver de passar per la carretera. A part d'algun tractor, normalment l'utilitza la gent quan hi ha controls a la carretera general, o per estalviar-se les cues dels caps de setmana.

Els caps de setmana s'hi pot trobar algun que altre ciclista, però és bàsicament també gent dels voltants o gent que realment sap anar en bici, que et deixen passar sense problemes quan et veuen, i a canvi tu procures passar-los bé i sense aixecar gaire polseguera.

.Un bon dia, l'ajuntament decideix promocionar turísticament el poble i comença a posar senyalitzacions pels camins, que passen a anomenar-se "camins rurals", i aconsegueix que acabin sortint als suplements dominicals dels diaris.

. I a partir d'aquí, cagada: Passeu per allà i està ple de ciclistes domingueros que no els dóna la santíssima gana de deixar-vos passar, que es pensen que el camí és d'ús preferent de bicis, i que a sobre us miren desafiant i no s'aparten. Us cagueu en tot fill de déu perquè us fan anar a una velocitat que els pijoecologistes s'escorrerien només de pensar-hi.

.Llavors és quan se us desperta el psicòpata que porteu dins. La temptació d'aixafar-los a tots és prou forta, però tampoc és plan de carregar-se el cotxe per culpa de quatre gilipolles. Què es pot fer, llavors?

Quan els tingueu davant i no tinguin intencions d'apartar-se, amb el cotxe desembragat cardeu-li un bon un cop de gas. Normalment no falla i no triguen ni dos segons a apartar-se.

O bé, a baixa velocitat, aixequeu diversos cops el fre de mà amb el botó premut. La reacció d'ells també és per immortalitzar.

Un cop els hàgiu passat, sobretot si el camí és terrer, enlloc d'accelerar, seguiu a baixa velocitat movent la direcció com uns autèntics sonats i accionant repetidament el fre de mà. Menjaran pols fins i tot pel forat del cul.


(foto escollida a l'atzar)

PD. Si sou ciclistes anticotxes d'aquests, i seguiu amb la vostra mania de no deixar passar, penseu que la majoria dels que passen per aquest tipus de camins són: Gent que va torrada, gent que va sense carnet o sense seguro -i sovint insolvents-, gent a qui li falla alguna peça del cotxe com poden ser els frens, gent que està provant motors, el boig del poble que roba el cotxe al seu germà en plena crisi nerviosa...

Així que, si voleu, seguiu sense apartar-vos i no patiu, que aquest any amb tanta pluja, als recs de les cunetes hi baixa força aigua.