Deixaré de banda el fet elemental que si jo pregunto una cosa a algú és perquè no la sé, i no pas perquè em contestin amb una altra pregunta. I tampoc no serveix de res replicar amb el "és que sóc molt dolent per posar edats", perquè us insistiran tant sí com no perquè intenteu endevinar l'edat.
La qüestió trampa és que amb el "quants me'n poses", la tia està esperant a que li diguis X per respondre ràpidament amb "doncs en tinc XX" (més anys). Llavors espera que tu posis cara sorpresa i li diguis "apa! doncs ho ho sembles, sembles més jove" i així, sota una falsa modèstia, podrà alimentar el seu ego fastigós basat en el lorealisme a través d'anys de cremes, dietes i gimnasos.
.Què fer en aquests casos per acabar amb la gilipollada del "quants me'n poses"?
Fàcil. Si us penseu que la tia en té 30 però que n'aparenta 25 (i per tant ella esperarà a que li digueu 25), digueu-li: "...uns 35". Sempre més anys fins i tot dels que creieu que realment té. I gaudiu mirant quina cara se li posa i com es queda sense paraules.
No falla. Això sí, si sou tios, possiblement no us la traginareu en la vostra vida.
(per exemple, si creieu que aquesta mossa en té uns 500 però n'aparenta 300, digueu-li 1000. Si teniu dubtes sobre la seva identitat i edat real, consulteu-ho a la sagristia del Pare Bukkàkez, que si d'alguna cosa hi entén, és de santes amb fills i sense pares reconeguts)
35 comentaris:
Jo gaste eixa resposta moltes voltes però per a evitar dir quants en tinc realment. Dic QUANTS ME'N POSES, i diuen 29, o 30! I dic SÍ, PER AHI VA... Perquè mentir directament no sé, però dir la meua és encara pitjor. Ara no tant, però fins no fa molt més d'un se n'anava abans de comenar la feina...
uis... Doncs jo sempre he anat amb l'edat per davant. Al principi, perquè sempre he aparentat menys edat i tenia una mica de complexe. Fa moooolta ràbia quan tens 18 o 19 anys i et diuen que sembles de 15 o 16. O sigui que quasi portava el carnet a la boca per demostrar-ho.
I ara, encara amb més orgull, perquè dic 26 amb tota la càrrega que comporta: ja (crec) que semblo de 26 i estic bastant ben conservada (no està bé que ho digui jo però ho dic igualment), i tenint 26 sóc jove, amb moltes coses per a fer però amb una experiència a les meves esquenes. És una xifra molt xula.
PS: encara que reconeixo que em va fer il·lusió l'altre dia quan un nen de 16 anys en va dir que pensava que jo en tenia 20...jejeje
Té tota la raó iaia. Lo de "sóc molt dolent posant edats" no funciona. He provat la seva tècnica de fotre-l'hi 10 anys més del que hauria dit i quan els canvia la cara els dic "jo t'he avisat que sóc molt dolent" amb un somriure de dement que encara els fa més por :)
Jo alguna vegada havia fet la pregunta estúpida del quants me'n poses, però aviat em vaig adonar de la tremenda imbecilitat que això suposa. Et diran 25 perquè n'aparentes 30, de manera que deixem-nos d'idiotades i anem amb la veritat per davant. Jo aparento l'edat que tinc, mai me'n posen de més ni de menys. I encara gràcies...
Comtessa: I quants en tens?
Kashna... 16 anys? hosti tu, per aquí es comença! Conec una dona -ara ja grandeta- que quan tenia 27 anys va començar a sortir amb un noi de 16. I van estar com uns 5 anys de parella. Però si te dic que ataquis el nen, encara em posarien a mi a la presó per instigació a la pedofília, tu.
Alberti Quetanavadir: I què me'n dieu de quan a sobre t'ensenyen el carnet per demostrar que, efectivament, semblen més joves, sense que vosaltres els hi hagiu demanat?
Osti, encara no m'hi he trobat amb això de que m'ensenyin el carnet, però tot arribarà... si arriba el moment ja desviaré el tema cap a lo horrorosa que està a la foto del carnet, que també els agrada que els diguin que ara estan millor... hipocresia màxima...
P.S. la paraula de control és "Redown"... el seu blog m'està dient superdownie? jajaja
Jo és que sóc de l'opinió que la gent que aparenta menys edat de la que té és perquè ha viscut poc. No aspiro a arribar a 80 aparentant-ne 70 sino a quedar-m'hi als 60 o així.
És clar que potser ho dic perquè a mi amb 14 ja em feien major d'edat.
LOREALISME. M'encanta el terme i el concepte.
Respecte el tema, també li encanta al fill de puta que porto dins. Intentaré emprar-ho, sempre que pugui.
Jo també sóc del que aparento menys. Veuen la foto? Quants me'n posen? Doncs en tinc 58. Ja!
L'altre dia, en una missa a una catedral d'aquestes tan majestuoses com arcaiques, em van demanar el DNI. I sol era per majors de 50 anys! Fills de puta!
Ah! I la Verge aquesta (que de verge no té res, ja us ho avanço ara, si és que no us en heu adonat del seu fill) te un 1200 anys.
Si se li veu el botox i el maquillatge d'un'hora lluny!
Iaiapunkarra (m'estava partint l'ullera mentre llegia la seva resposta...) No li negaré pas que durant tota la meva vida m'he fixat moooolt amb els jovenets. Però no sé si és que jo ja també tinc una edat... que miri, ja no em criden l'atenció els de 16. Ara m'agraden els enginyers de 18, ho he descobert avui. Com puja la jovenalla, tu...
(i el nen aquest era un nen pijo que li estava donant clases de repàs... massa crio. Suposo que per això pensava que en tenia 20...)
Jo solo respondre 12. Així em va...
Saps que et fots gran quan t'ho penses dos cops abans de follar-te a una pajarraca que diu coses així
La tàctica de sumar-ne fins i tot més dels que et penses és molt bona. Així, si el/la gilipolles que ho pregunta va en grup evitarem que els companys/es facin el mateix...
*Sànset*
Si la que ho pregunta té un clau, la resposta ha de ser:
"Posar-te'n no sé pas quants te'n posaria, peró fotre-te'n, te'n fotria uns quants".
I a veure què passa...
Kashna: ara, amb 26 anys no s'és jove, sinó postadolescent.
Jove va dels 30 als 45 (com a mínim).
Atenció: paraula de comprovació yalla!
a mi sempre me'n posaven menys dels ke tinc. Ara ke no em keda gairebé ni un pèl, sempre me'n posen més. Fot molta ràbia, però utilitzaré la seva tàctica per donar pel kul a les nenes tontes ke busken engrandir el seu eco, sí senyor. Bon consell, com sempre s'ha de fer cas a les iaies.
Jo en tenia 30 i a la pregunta quants anys tens vaig contestar que en tenia 58, però que m'havia fet un lifting de la òstia.
Em vaig quedar amb ell, ha ha ha.
PD - Se me'n refotia el que pensés, si els aparentava o no...
Albert, el tema de les fotos de carnet seria un altre post. Sobretot qui ha currat al comerç i està tip de veure carnets d'identitat i de posar cara de pòker.
Markutis, llavors per a tu, els yonkis del barri, amb cara d'aparentar com 4 vegades més l'edat, han de ser considerats savis ancestrals de la vida?
Pare Bukkàkez, aquesta imatge de la verge del P. Socorro per a vos deu ser pornografia pura i dura, oi?
Lo del lorealisme no m'ho he inventat jo ni de lluny. Fa anys que circula -tants com l'anunci d'aquella del "porqueyolovalgo"-, especialment per certs fòrums d'internet. I no insistiu que no us confessaré a quin. Per tant, no em demaneu, Pare, que m'escannegi les tetes, que no ho faré pas.
Kashna, enginyer als 18 anys??
Planinski, això et passa per no dir 13: Amb 12, les relacions no són consentides, per més calent o calenta que un vagi.
Anònim, pot ser. Però encara hi afegiria un altre, tot i que no és exactament del que tracta el post: Saps que et fas gran quan t'ho penses dues vegades a l'hora de follar-te un tio que perd el temps llegint i escrivint comentaris anònims en un blog d'una pajarraca que a sobre no es follaria mai de la vida.
Sànset, podríem fer una porra a veure qui de nosaltres serà el proper a qui li preguntin "quants me'n poses".
Pere Llufa. No hi ha collons! Per cert, aquest concepte postadolescent és horrible. Prefereixo les tertúlies dels iaios, quan un es refereix a un altre de "nano".
Kusdoninpelcul. Ai no em parlis de "engrandir el eco", que m'imagino els ecologistes d'iniciativa fent de les seves...
Enebea, bona tàctica també aquesta.
Per qui m'ha pres? Jo seré un marrano mental, però a les noies (malauradament, inclús a les tontes), sempre les tracto amb respecte. I si són companyes odisfèriques més.
A més, els pits escanejats destil·len tanta sensualitat i erotisme com una radiografia.
Pare, això de proclamar el "tractar amb respecte" és el primer pas cap al pagafantisme. Vinga, imposi'm la penitència d'abans d'anar a dormir, que tinc el rosari apunt i l'escànner apagat (ara que recordo, si tampoc en tinc, d'escànner)
Pensi que jo he rebut una educació cristiana i estricta, i vostè una educació punkarra estricta. El pagafantisme no em cau lluny, però tampoc se m'apropa. I des que estic odisferant, encara menys.
Resi cinc kortatunostres i un Ave Sid Vicius. O faci's un got de llet. M'és igual.
Gairebé tots els meus amics tenen més anys que jo, però jo semblo més vell que tots ells. Bé, menys dos que són més joves però semblen més vells.
Osti Josep, amb tantes dades sembla que tingui més de 2 amics! :P
A la gent a la que dec diners, com que no em deixen ni de dia ni de nit, també els considero amics.
Això sí, pel FACEBOOK tinc bàsicament enemics.
-Quina edat tens?
-Quants me'n poses?
-Només t'ho diré si tu em dius quants quilos creus que peso..
No ho he fet mai, però ha de fotre oi?
Passar la pilota.
Ja tinc ganes de provar-ho per veure la cara que fotarà la meva víctima, hehehe!
Doncs jo no crec que aixo sigui un fenómen exclusiu de les dones. Jo mateix aparento 15 minuts menys del previst i també faig la fastigosa pregunta quan especulen amb la meva edat. I aixo que no més faig servir Estrella Damm; res de Loreal i aquestes coses.
Porque yo lo valgo, jaja!
Osti Josep, això em recorda a aquells problemes del cole, a mates, que sempre pensava que eren problema de qui els havia escrit i no pas de nosaltres, pobres nens, que ens havíem de trencar les banyes pensant en una cosa que ens la bufava.
Albert, comptant el sogre d'en Josep, també?
Agnès, brutal!! espero que quan tinguis suficients casos, en facis un post a veure què tal ha anat.
PeterPsych, també molt bo. Potser per cada birra et treus un quart d'hora d'apariència. Això em recorda quan sentia a dir allò que cada cigarro eren 11 minuts menys de vida.
La gent que pregunta "quants m'en poses" és patètica i té unes carències afectives i necessitats de reafirmació que farien que freud es canviés de professió per fer-se enginyer de fosses asèptiques.
només volia tocar els collons i dir que la formula ampleada per parlar de l'edat afegida (XX) es errònea. hauria de ser X+1 o per ser més acurats X+n on "n" serien els anys de més que s'afegirien. espero que hagin disfrutat amb aquesta tocada d'ous, patrocinada per Anita Pearl.
quants què i on vols que te'ls posin?
A mi m'ha passat molt poc això d'haver de respondre a una pregunta amb tanta mala llet intrínseca, més que res perque no acostumo a preguntar l'edat de ningú (la veritat és que m'importa un cogombre amb salsa d'òstres), però alguna ha caigut.
Preguntes-respostes per a qui respòn amb respostes-pregunta:
"Quants m'en poses?"
1- Quants te n'hi caben?
2- De què?
3- Vols la veritat o et puc tirar els trastos abans de respondre?
4- no ets una mica grandeta per jugar a "endevina quants anyets tinc"? (amb això li estàs dient que SAPS que té més anys dels que espera que diguis).
Per últim:
5- Deixa'm que conti... (i no dius res més. cada cop que insisteixi, dius que estàs contant. no ho tornarà a fer.)
Salut, iaia.
Jua, jua, jua, lorealisme. És boníssim. Jo fa anys que estic convençut de que totes aquestes cremes carísssimes són una auténtica estafa: no fan res que no faci un bon sabó i una mica de Nivea.
I per aixó sempre he defensat que el que tingui una dona que pateixi aquest síndrome el que ha de fer es agafar la mateixa pasta que ella es deixa en "potingues" i gastar-se la en anar de festa amb els amics. A veure com s'ho pren, je, je,...
Un dia un tipet em va preguntar l'edat. La cosa va ser així...
tipet: qué edad tienes??
Lucre: 28
tipet: ui, no esperaba que me la dijeras...
Lucre: i per a què preguntes??
tipet: esperaba que me contestaras eso de "cuantos me echas??"
Lucre: ah, doncs no...
tipet: y no me lo vas a preguntar, que cuantos te echo??
Lucre: quants??
tipet: vale, da igual, así no tiene gracia. La gracia estaba en que me dijeras "cuántos me echas??" y yo te hubiera contestado "2 seguros, y por la mañana otro más"
...
Suposo senyoreta Lucrecia que després de tant desafortunada manera d'entrar-la, el deixés plantat immediatament.
Sí, Kashna, el tipet no tenia cap gràcia...
Publica un comentari