Impostos d'aigua i escombraries.

Aquest any, a molts llocs s'està posant de moda que congelin la majoria d'impostos per la crisi, però que en canvi apugin els de l'aigua i les escombraries.

El de l'aigua l'agraven normalment a aquells consums més baixos, normalment domèstics. Això només té un nom, i és el que tota la vida s'ha dit cornuts i pagar el beure. Com que la gent ha fet cas del cuento que cal estalviar aigua, ara no recapten tant, i vinga, a castigats a pagar encara més. Com quan apugen la grua perquè la gent es mira més on aparca i ara es troba que no guanya en multes.

Mai no he malgastat aigua perquè sí, però tampoc no n'he estalviat ni una gota, no he tancat la dutxa mentre m'ensabonava, ni tonteries d'aquestes. I a partir d'ara encara menys, segons els que ens estan ensenyant els polítics. Almenys, ja que he de pagar més igualment, ho gasto, encara que sigui pel simple plaer de veure l'aigua córrer tot recreant-me pensant que en altres temps era una cosa inimaginable.


El de les escombraries: S'emparen amb l'excusa del reciclatge, que ara es recicla més i això té un cost. Molt bé, però...

Quin missatge estan transmetent, d'aquesta manera, als ciutadans? A més reciclatge, més costos en plantes de reciclatge i per tant, més a pagar. Així doncs, millor abstenir-se de reciclar per no generar tantes despeses, no sigui cas que s'obrin més plantes i hàgim de pagar encara més.

Doncs per lògica que no esperin a que recicli res més. De fet, ja no ho feia gaire, com a molt llençava les garrafes, xibeques o caixes grosses. Però ara crec que ja ni això. Tot al rebuig, que ens sortirà més barat al poble. A més, on s'és vist que a sobre que has de fer tu la feina de destriar, i a sobre que els aportes tu la matèria prima, et cobrin més?

Si volen que reciclem, que abaixin l'impost d'escombraries. Ni els penso fer la feina bruta ni molt menys aportar beneficis a una empresa privada amb els meus residus, que ja he pagat també a l'hora d'adquirir-los.

I sí, és un post retrògrad, nihilista i tot el que vulgueu, però si ser progressista és haver de pagar cada cop per més coses sota pena de ser multat, i tornar-se tant aborregat com per deixar que el papa-estat ens controli tots els aspectes de la vida i ens digui cada quan hem de menjar i cagar, prefereixo ser retrògrada, nihilista i primitivista i cagar lliurement a la muntanya (abans que ens facin pagar una ecotaxa per anar-hi, que tot arribarà, i si no, temps al temps).




Per si algú vol saber els orígens d'aquest odi a la pijoecologia: Encara recordo quan de petita van sortir les primeres llibretes de paper reciclat. La gràcia que en un principi ens feien va desaparèixer de cop en saber els preus, i ja vam quedar-nos sense entendre per quin motiu era molt més car si se suposava que havia de ser un gran bé pel planeta. Així vam començar a engegar a la merda la farsa del reciclatge, que de seguida va acabar convertint-se en un caprici més de la pija de la classe. Tal i com passa ara amb els adults. Qui, sinó, es pot permetre el luxe d'omplir el cistell de la compra en un supermercat ecològic?