El panorama musical actual: La gran bassa d'oli.

El matí de Cap d'Any era a cals vells i vaig posar la tele. Vaig enganxar un programa que es deia ritmes.cat i que sortien vídeos de grups que canten en català. Com que no tenia res més a fer, el vaig deixar per veure si així em posava una mica al dia de la música actual d'aquest país. Confesso que també ho vaig fer perquè veia que sortien grups dels quals de vegades en parleu als blogs i així, si m'he de cagar en ells, que sigui amb coneixement de causa.

Però.. Quin panorama, verge santíssima. Tot eren grups de modernillos, "nois" amb pintes de vessar oli per tot arreu que semblava que pretenguessin imitar l'estètica seixantera però que poc o res tenien a veure amb aquells mods originals, gamberros, i tan súmmament atractius. El que sortia era una colla de mascles-beta modernillos que cantaven -o bramaven, més ben dit- com si algú els estigués enfilant per l'ullera, i això els agradés.

Llavors, quan ja no vaig poder aguantar més de pensar que la música i la virilitat en aquest país estan gairebé perdudes, vaig canviar al concert de tv3. Mai de la vida m'hagués arribat a imaginar que seria tan catàrtic. Simfonies per cobla i orquestra de compositors catalans amb imatges de l'Empordà de fons. Brutal per a qui està farta de mariconades com les dels modernillos. Quina meravella, tu. Escoltava aquella música mentre veia les imatges del Canigó de fons i pensava en tots aquests joves pagesots que tant em porten de caps i de c. Pujava el volum i tenia la sensació que m'estava trastocant per moments, però això tant me feia, aquestes coses ja les fa l'edat i l'excés etílic de la nit anterior.

Després, a taula, algú va parlar dels Manel dels pebrots (un tio que li agradi aquest grup ho sento però és directament infollable) i a mi se'm va escapar un comentari al més pur estil odisfèric, i de seguida em van mirar malament i vaig ser objecte de tota mena de retrets per part dels familiars més joves. Afortunadament per a la seva salut cardíaca, desconeixen l'existència del blog.

Volia escriure alguna una conclusió per allò de fer acabar bé el post i tota la pesca, però encara estic tan afectada de veure la pèrdua progressiva de masculinitat d'aquest país que crec que trigaré temps a recuperar-me, per això ara mateix vaig a posar una mica dels grandíssims HHH i després veuré futbol, aviam si torna una mica la normalitat aquí al geriàtric.



(Ja sé que la foto no hi té res a veure, però almenys, veient homes aixís, em recupero més ràpidament del disgust).