Velocitats i autovies

El cap de setmana passat, pujant cap a Pamplona per gaudir de la victòria osasunista contra els pericos, com que anava per nacional, vaig haver de fer tot un tram de 30 km de llargada amb velocitat limitada a 80. Un tram insuportable farcit de radars i a sobre en línia contínua fins i tot a les rectes, que no et permetia ni tan sols avançar si tenies la desgràcia de trobar-te'n un trepitjant ous a 60 km/h.

Després em vaig desviar de la carretera nacional i vaig fer un tram per una comarcal. Una comarcal prou recta com per posar-se a 140 sense adonar-se'n ni tenir en cap moment la sensació de córrer massa. Una carretera buida, sense radars, sense tonteries ni rotondes ni mariconades. Una carretera com déu mana, vaja.

Fa poc, al sempre entranyable Diari de Txirona va ser notícia que van enganxar un conductor anant a 180 per l'autovia d'Olot, en un tram recte limitat a 100. I el gran escàndol. Qualsevol que tingui o hagi tingut un cotxe una mica potent i que sàpiga conduir, si se'n descuida, ja hi va, a 180 per una autovia. El que té collons és que tota l'autovia és a 100 i els túnels a 80.

Es carreguen tota una comarca per fer-hi una autovia per fer-te anar a la mateixa velocitat -o fins i tot menys- que a la carretera vella d'un sol carril per sentit. Al final acabarem tornant a anar a Olot per la carretera vella, així el cotxe no haurà d'estar patint per anar com unes marietes anant a 80 pels túnels i a 100 per les rectes en baixada, i com a mínim ens oblidarem una estona d'aquests polítics tan correctes i paternalistes que ens prenen a tots el pèl i el que no és exactament el pèl.