El resultat era que el nen anava allà, i al cap de poca estona, quan ja havia sortit i "pensat", ja tornava a estar donant pel sac, i fins i tot semblava que s'ho passava d'allò més bé quan el tornaven a enviar al racó de pensar.
Quina tonteria més grossa. Què collons se n'ha fet, del quarto de les rates? Aquella habitació fosca i tètrica, amb l'interruptor per fora per tal que no poguessis obrir el llum, i un llisquet també per fora perquè no poguessis sortir, fresses estranyes -la imaginació jugava males passades-, tot de trastos que no t'atrevies ni a tocar per por a que no et sortís una rata gegant, tot i que mai no n'hi havies vist pas cap. Fins i tot aprenies supervivència extrema, ja que uns minuts tancat allà dins semblaven tota una eternitat i veies la mort a tocar. Allò sí que era un bon càstig i ja te n'estaves prou de no tornar-hi.
Tal i com estan les lleis que no permeten ni un clatellot al teu fill, encara ara els progres que manen serien capaços de denunciar-te si s'enteren que l'envies al quarto de les rates. Estem fent una societat d'imbècils amariconats, perquè tenim uns governants imbècils amariconats que de petits de ben segur que eren els marginats que ningú no volia per jugar a futbol.
47 comentaris:
Els pares d'ara són uns mitja-merdes, que es deixen manipular per les criatures. Així d'insolents creixen tots. Jo només recordo haver rebut una hòstia amb tota la meva vida, però va ser tan oportuna que no vaig tornar a faltar mai el respecte a ma mare.
Apreciada iaia, la por d'abans educava la llibertat d'ara fa que siguin més lliures per donar pel sac... i per cert, algú em pot dir qui s'ha cregut que un nen de 3 anys per ell sol és capaç de saber que està bé o malament??? vaja si quasi no sé sap aguantar la merda!.
No se, a mi això cada cop hem recorda més al sistema nacional socialista en els seus millors temps, quan qualsevol nen podia denunciar als pares si sospitava de que conspiraba contra el tercer reich. Sols que Hitler era un fill de puta declarat i aquest sistema dictatogay és un compedi de gilipolles que creuen estar al servei del bé comú.
Així qualsevol té fills avui dia...
Les ósties que NO et fotin els teus pares ja te les fotará la vida
Bones hòsties he rebut jo de mon pare amb la corretja i no m'ha quedat cap trauma (bé tinc un bloc on pose vídeos de tetes o de pets i merdes, però això no compta).
No tinc fills i potser és fàcil parlar, però els pares de hui estan convertint els fills en uns malcriats egoistes...
Qui farà blocs de merda d'aquí a 20 anys, qui?
Alguns diuen que de petit les rates fugien quan em tancaven a la bodega. Jo no ho recordo, però ben mirat tampoc em sorprendria.
Ostres, a mi el meu pare em treia sola al replà de l'escala i tancava la porta. I al pis de davant bordava un enorme perdiguer, i jo em cagava a les calces només de pensar que podia sortir el gos i clavar-me queixalada.
Suposo que em devia tenir a fora al replà 4 o 5 minuts, però a mi em semblava una eternitat. Us asseguro que entrava fina fina i sense bola de menjar a la boca.
D'ací a 15 anys, quan el xiquet eixe siga major d'edat, vorem si els pares han encertat o no.
El racó de pensar... Una altra xorrada importada que la gent admet amb naturalitat simplement per que surt a la tele. Al racó de pensar haurien d'enviar als pares.
El nebot de ma xicota va a l'escola Waldorf.
El mariconet de 5 anyets es fot a cridar al mig de les converses i ningú el fa callar. Es veu que així s'expressa.
Maleït fill de puta hippy.
A mi si que m'acollonia el tema del "cuarto de les rate".. era prou efectiu, i alguna ostia que altra.. i no tinc cap trauma no no
Es que per començar, ja els castiguen estant asseguts còmodament!
Ai!,no! que NO és un càstig, que li preparen un lloc perquè reflexioni...
Em pregunto de què ha de reflexionar un nen tant petit?, no serà que el que volen els pares es descansar del nen una breu estona, i de la manera més còmode per ells??? que d'aquesta manera no han de tenir remordiments per maltractes, ni el perill que el nen superprotegit es traumatitzi i els acabi donant les culpes a ells de les seves frustracions en el futur?
A mi em tenien de cara a la paret, dreta, molta estona, i a vegades ni calia, perquè amb una bronca i una mirada ja se'm posaven per corbata i havia d'aguantar que no em queiguessin les llàgrimes.
i no recordo que mai em peguessin, , però sabien fer-se respectar, ells eren els pares, i jo la filla.
Ni tant amiguets ni tantes polles!
És ara que som amics.
Bon post iaia, com sempre! I perdoni el llarguíssim comentari.
Aquesta és la terrible conseqüència de la ingesta de programes on una suposada especialista et diu com educar el fill. Aquesta tècnica era una que a cada capítol utilitzaven. I pensar, un nen de 3 anys?! Es pensen que ja és un Einstein a aquesta edat?!
Li tenies que haver donat un parell d'òsties al criaju i ja veuries quin riure després amb els pares!!!
El racó de pensar és el primer pas per convertir un ser humà en un niní...
Puc renegar? Puc? La mare que et va parir, m'has fet riure de valent! Ara, això d'amariconats no és diu, collons, diga'ls mitja merda, o tontodelcul, o torracollons, o... en fi, un dia d'aquests et convido a "castigar", a veure com t'ho fots, preciosa! jejejeje
Sal i sucre, amb tanta llei per amariconar-nos a tots, no és d'estranyar que els pares segueixin la mateixa línia als fills. Només cal veure com els posen un munt de proteccions per anar amb una merda de bici per un passeig marítim completament peatonal.
Molon labe, crec que en aquest cas, els nens, per petits que siguin, són com les bésties, saben què està bé i què no. I aprenen a donar més pel sac.
Ina Blackwood, és que aquest país, és una dictadura cada cop més intervencionista, però camuflada de "bon rollet", que encara és pitjor.
Pla de l'extrany, només per aquest nom tan ben trobat ja em mereix tots els meus respectes.
Remitjó, no ens poséssim pas a buscar la infància de tots els blogaires, que encara seria traumàtic per a tots.
Dr. Muerte, així doncs, la seva passió per la medicina va començar
esbudellant rates amb el llevataps del vi?
Quetanavadir, una vegada també em van cardar al replà i vaig marxar a fer un volt. Quan vaig tornar, la santa hòstia que vaig rebre va ser el doble que la del motiu pel qual m'havien castigat.
Josep, d'aquí 15 anys, o el nano es torna yonki perdut, o acaba allistant-se a l'exèrcit, o acaba trastocat i militant a iniciativa.
CETINA, això surt a la tele? Em pensava que ho havien après de la guarderia (que no m'estranyaria gens ni mica que també ho fessin).
AxL, aquesta escola és d'aquelles que -previ pagament- van de hippies? De fet, existeix alguna escola aixís?
Sra. Tiquismiquis, el millor de tot és que no vaig arribar a veure-hi mai cap, de rata. Ara els podríem enviar al quarto dels polítics, això sí que cardaria por de veritat.
Agnès, tu ho has dit: Avui dia no es vol fer servir la paraula "castigar", i aixís anem, fins que es faran grans i veuran com el govern sí que castiga, i molt.
Albert BiR, com he dit abans a en Cetina, em pensava que això era cosa de les guarderies, però si hem de deixar-ho tot en mans de la tele enlloc del que s'ha fet tota la vida de generació en generació, malament rai.
Sergi, si et dic que els pares no volen que el nen s'acosti a cap gos... Ni tan sols al meu, que és raça "gos-burdai de l'Empordà"). En fi, algun dia explicaré què és estar dinant a casa una parella amb l'ocell mort a la gàbia i que no s'han ni dignat a treure perquè estan massa ocupats amb les gracietes del crio dels pebrots.
Senyor gerent, no sé gaire de què va això del nini que veig que surt molt pels blogs, però és que la paraula en sí ja és fastigosa, tu.
Zel, és que torrecollons o no és el mateix. Potser "pixafreda", com també he sentit a dir, però llavors, què s'ha de dir, que a la societat se li està refredant la pixa?
Estem educant els nens entre borrallons de cotó fluix sense ser conscients que hauran de viure en una societat cada cop més dura.
Ja té raó el sr. valero quan diu que només sobreviuran les paneroles i els estudiants de mòduls.
A mi també m'havien tancat al cuarto de les rates, i recordo haver plorat mooooolt. I què voleu que us digui, tampoc ho trobo bé. A més, els que opineu tan a la lleugera, teniu fills? quan us hi trobeu, parlem-ne.
Pere Llufa, és això el que passa, que l'estat sí que castiga i cada cop és més dur tot.
Noa Literal, gràcies per rebaixar el seu altíssim nivell per venir a deixar els seus consells de dona madura i moooooolt experimentada de la vida. Però em sembla que aquest blog no serà pas gaire del seu gust. I si ara mateix està intuint certa hostilitat cap a la seva persona, potser és degut a que una vegada em va insultar a Can Jair per un comentari que no anava adreçat a vostè de cap de les maneres, però que després vaig veure que l'havia encertada de ple.
Racó de pensar? Esparadrap a la boca!!!
Noa Literal, no val la pena que s'hi escarrassi; a la iaia "punkarra" només se li pot dir que ho ha tornat a fer molt i molt bé, encara que les seves opinions siguin les d'un taxista subdesenvolupat admirador d'Intereconomia. Això si, després se'n fot de la gent que escriu blogs sense cagar-se en ningú -potser perquè no els cal- i els/les titlla de cursis, sense recordar l'ensucradíssim blog paral:lel que escriu lamentant-se de les garrotades de la vida i tal i tal. Una pena, lo d'aquesta noia, pobra.
Recordo un dia,que anant amb la meva mare,es va posar a parlar amb una veïna..jo que volia anar a casa ràpid per veure els dibuixos de la tele,li vaig espetar a la meva mare:"corta el rollo"una frase que havia sentit a la tele i als grans, d´altres cursos!
La hòstia de la meva mare va ser de campionat,va ser un revés a una velocitat increible,ni la vaig veure venir...després com si res la meva mare ,va seguir parlant amb la veïna,que la mirava amb una cara de sorpresa absoluta i jo ni piu...no fos cas que em caiguès una altra hòstia...el sistema antic era molt millor...amb el d´ara estem creant...fills de putas en potència!
Ai, iaia, perdoni'm per fer tant temps que no deixo constància del meu pas pel seu blog.
A casa meva n'hi havia de cuarto de les rates i algun cop m'hi van tancar. No sé per què, però segur que amb raó. Per càstigs més còmodes o menys terrorífics, s'emprava el "de cara a la paret" durant força estona i a la vista dels meus pares.
De clatellada no n'ha caigut cap, però perquè tampoc he sigut un infant terrible. Però n'he rebut de professors i sé encaixar-les. Avui en dia això no passa, no les saben encaixar. O bé ploren com uns fills de la gran puta fent-se la víctima o bé es rebel·len per xuleria. Hòsties fins que n'aprenguin, fan falta.
Per cert, veig que li creixen el nans per moments: paciència i condescendència.
Txisky, això és el que fa el govern de gran, espadradap a la boca o quarto de les rates.
Anònim, resulta que aquesta bona senyora un dia em va insultar a un altre blog pensant-se que un comentari anava dirigit a ella. Deu ser que a la gent jove d'avui dia ja no s'ensenya educació, o que en aquell moment la senyora encara era víctima de l'ego, tal i com es declara. I gràcies per prendre's les molèsties de llegir l'altre blog, l'ensucrat, en realitat escrit per un taxista subdesenvolupat admirador d'intereconomia, oient de la cope i amb un trastorn sever de doble personalitat que per això cobra el doble a cada viatge que fa.
AK-47, jo recordo un cas similar però per voler arribar a casa a veure la dimensió desconeguda.
Pare Bukkàkez, vostè no rebia hòsties quan feia d'escolanet?
Iaia, no em voldria fotre on no em demanen, però la rancúnia no és bona. S'enquista i després es fa molt difícil d'extirpar. Prengui's els insults com la sal de la vida: Com la prova que el què vostè està dient afecta a la gent que la llegeix. És una manera més sana d'enfrontar la vida.
Oh, no s'amoini, Salisucre, si en el fons crec que la senyora Literal té fusta odisfèrica, només cal donar-li una mica més de temps i ja ho tenim. El que diuen els polítics, això sí que afecta a la gent que els escolta (i a la que no els escolta, també).
iaiapunkarra, perquè ets tan rencorosa? lo del blog del Jair va ser un malentès. No és bo mirar enrera!! i no sóc cap SENYORA!!!! això sí que és insultant...
ANÒNIM!! bona disertació! m'agradaria veure aquest blog alternatiu de la iaia. Tots tenim racons i raconets i fer-los públics ens enriqueix a tots.
Noa, vostè que és empordanesa hauria de saber millor que ningú que els pobles, sense recances, no serien el mateix, serien massa avorrits fins i tot: Pobles veïns enfrontats durant segles, veïns que no es parlen durant generacions perquè el besavi de l'avi una vegada va robar-li el burro a l'altre... En fi. El que passa és que vostè no es va disculpar, ja sap que les iaies tenim encara uns valors que avui dia s'han perdut. Però no s'amoini, si en el fons ja li he dic que té fusta odisfèrica, només cal treure-la amb el temps i ja veurà, potser també acabarà tenint dos blogs. I si vol veure l'altre blog, és ben lliure de fer-ho, no el tinc pas amagat, al contrari. Són vomitades i palles mentals que escupo allà per no avorrir aquí. Ja li ho dic, trastorn sever de doble personalitat i qui sap si de triple -potser tingui un altre blog i ni jo mateixa o sé-, avui dia tot és possible i més amb aquesta tramuntana que acaba de trastocar a qualsevol.
El problema no es el raco de pensar, el problema es que els pares no pensen que aporta el raco de pensar. Avui en dia la vida es molt mes complexe que pas mai i els pares actuals han de viure aquesta complexitat i guiar al seus fills, mentre deixen que es fotin osties i aprenguin, per espavilar-se a la vida.
Jo tinc fills i no faig raco de pensar però si algú creu que li serveix de profit...endavant.
Però pel que dius, a aquesta parella no li servia, ja que el nen tornava a molestar. Per tant, no ho feien per educar el nen...pq jo, si faig una acció per rependre, educar, ensenyar, castigar...als meus fills i ells no reaccionen, busco una altre manera de fer-ho. Encara que hagi de deixar de parlar amb el convidat que tinc a casa...
Aquest es el problema. No es fa en visió d'educar sino en visió de...mira, aixi estem una estona tranquils.....
Aixo dels cuartos de les rates i tot això...es com el racó de pensar...si el pare li serveix per educar al seu fill i veu com millora i apren les normes de conducta que creiem correctes..doncs està bé. I pel tema de traumatizar-los....es impossible que un pare que estima al seu fill pugui traumatizarlo per una acció puntual perquè llavors, aquest pare farà 50 accions més d'amor cap al seu fill.
Es traumatizen els nens de pares que no els estimen i que mai reben inputs positius....a vegades, som massa alarmistes..
Quanta raó que té vostè. Com a professor de repàs, li puc assegurar que el racó de pensar és del tot inútil: els nens d'ara no han desenvolupat l'habilitat de pensar.
I tinc prous arguments com per defensar que no ho faran en un futur proper, ni tampoc llunyà.
No, si és que al final ens farem amigues! No em diràs que tu també ets empordanesa! va, dona'm aquesta alegria. I encara vaig més enllà, gairebé som coetànies!!!
Hom es pregunta si ser empordanès és, més que una identitat territorial i cultural, una malaltia infecciosa i/o hereditària. M'explique:
Es defineix com empordanès qui ha nascut a l'Empordà, viu a l'Empordà i es fill d'empordanesos. Però també qui hi ha nascut i hi viu, però es fill de forasters. I també qui no hi ha nascut pas, però fa més d'un any que hi viu (sí, n'hi han). I també qui no hi ha nascut, ni hi viu habitualment, però els seus pares són empordanesos i té a l'Empordà la segona residència. Etcètera.
És a dir: es defineix com empordanès tot aquell que té alguna mena de relació amb l'Empordà. Arreu dels Països Catalans no passa. És més, en alguns llocs passa just el contrari.
Josep, això passa perquè pels empordanesos, l'Empordà és, amb diferència, la zona més autèntica i privilegiada de Catalunya. No crec que algú del Barcelonès pugui sentir el mateix! (va, escridesseu-me...)
Noa, sabia que tindries aquest rampellet empordanès.
Quan he dit que açò no passa, i que en molts indrets dels Països Catalans és habitual el cas contrari, em referia a
- Xarnegat·tes nascuts a Elx, però que se senten murcians i menyspreen tot el que siga valencià.
- Gent de la Noguera, les Garrigues o el Pla d'Urgell que estan tant acomplexats del seu poble, que diuen "sóc de Lleida" per a fer-se els urbanites.
- Xarnegat·tes de Barna. Barna és un concepte sociocultural, més que no pas geogràfic. És l'extended version de la comarca del Barcelonès reconvertida en república hanseàtica, separada dels bàrbars catalanas de l'inerior.
NOOOOOOO!!! No puc amb la cadira de pensar!!!!! No serveix per a res, de res, de res!! Penso que ja s'ha dit tot!
Josep, però tu d'on ets?
Noa, amb la c-31, aviat la Plana de l'Empordà serà una serralada d'asfalt, una autèntica muntanya russa i ja no es podrà veure el Mont davant el Canigó, es veurà el km X davant el Mont. No visc on viu vostè, però si vol que la saludi algun dia al bar on diu que acostuma a anar a esmorzar, només m'ho ha de dir (no direm pas en públic on, ja ho sabem), perquè vegi que en el fons no sóc una iaia tan rencorosa.
Josep, doncs pregunta als del Pla de l'Estany què senten si els diuen garrotxins i a l'inrevés. Ara bé, pregunta-ho amb un anti-bales posat per si un cas.
Thera, amb algunes criatures, més que una cadira de pensar, una cadira elèctrica i avall.
Noa: i a tu que coi t'importa!
J., té raó, no és que als 3 anys encara no ho tinguin clar, és que ni als 3, ni als 10, ni mai de la vida a aquest pas. De fet, és el que interessa en ralitat al govern, que la gent no pensi.
Això del quarto només ho havia vist als comics de Zipi Zape i tenia malsons imaginant-me els pobres nens rosegats per rates infectades de pesta bubònica.. Ara bé, entenc que les rates no són reals, sinó una metàfora del penediment i la redempció del mocós.
Per cert, quan es parla malament de Bcn s'activa el meu sentit aràcnid. Vigileu
Això del racó de pensar em sembla que ve d'un programa anglès, la supernani. És penós que un país amb una bonica tradició de spanking i càstig corporal ara propagui aquestes mariconades.
A mi el que em fascina de debó és que després de tants anys d'escoltar allò "d'horari infantil" o "d'horari protegit" de les cadenes de TV es veu que els qui de debó han quedat adoctrinat pels programes són els pares.
Iaia...comorrr?
Josep, no m'importa una merda seca.
Iaia...comorrr?
Josep, no m'importa una merda seca.
A mi em fotien un crid i obeia... sempre he estat una bleda... així em va.
Publica un comentari