.Serà també el moment en què es començaran a senyalitzar carrers peatonals, quan abans els únics carrers peatonals que existien eren simplement els que no hi podia passar un cotxe perquè no hi cabia.
.En el moment en què apareix el primer carril bici, quan abans això només era una cosa exòtica de les ciutats.
.En el moment en què l'ajuntament decideix contractar uns mercenaris vestits de blau que es dedicaran a multar qualsevol veí que infringeixi totes aquestes lleis fins al moment inexistents.
.En el moment en què un poble disposa de grua.
.En el moment en què aquesta grua s'emporta un cotxe i cap dels veïns no sap de qui és.
.Quan el cotxe de línia passa a fer dues parades al poble.
.Quan t'adones que amb els bars del teu poble ja en fas prou, quan abans sempre anaves voltant pels pobles veïns i eres capaç de fer 20 km per anar a fer una birra.
.Quan ja no agafes el cotxe per anar al bar perquè ja no el pots deixar just davant, perdent aixís una de les més grans essències de qualsevol poble: la d'anar en cotxe a tot arreu.
.El teu poble ha crescut massa en el moment en què et trobes el primer control de mossos dins el mateix poble.
.En el moment en què volen regular a través de "normatives" -és a dir, de multes- els gossos i gats, que fins ara voltaven lliures pels carrers. En el moment en què obliguen a censar-los, quan abans, això de "cens" era una paraula que només s'utilitzava en època d'eleccions.
.En el moment en què s'obre la primera botiga de xinos.
.En el moment en què a les eleccions, es deixa de votar a la persona per votar al partit. Normalment passa perquè molta gent ha vingut a viure de fora, no coneix els candidats i té fe cega en el partit que representen. Sinó, no s'entendrien fenòmens com el del més fatxa de tots que vota les Cup perquè amb el candidat pot fumar tranquil.lament un porro pel carrer. O que en un poble ple de castellans ningú no vota el candidat sociata (conegut per robar gallines i estafar veïns des que va arribar fa 40 anys)
.En el moment en què comencen a haver-hi veïns que creuen que els conflictes se solucionen amb denúncies a la policia i no pas per la via ràpida com sempre s'havia fet, i després s'estranyen de despertar-se i trobar-se el cotxe esbardellat de dalt a baix (i la policia que "no en sap res").
(Fins al moment, i ja és estrany per la puta mania de voler-ho fer tot peatonal, per aquí encara s'hi pot passar en cotxe i aparcar ben bé davant del bar).
Ara m'he enrecordat d'un amic -d'un poble petit- amb qui anàvem a fer rutes de muntanya de tot el dia i després, al càmping, agafàvem el cotxe per anar de la tenda al bar.
25 comentaris:
Ole! Al meu poble anem encara pels 500 habitants (ha creixcut molt en pocs anys), jo sempre he dit que per a mi un lloc amb més de 1000 animetes vivint ja deixa de ser poble. Això i el fet de que hi haja semàfors (amb l'excepció de Benimarfull, que és un poble a prop del meu i d'on també sóc una miqueta, que deu estar de població com el meu i que tot i tindre semàfors no deixa de ser poble).
Salut iaia!
Començo a pensar que el problema és que la gent té por de tot, i fan normes i més normes que contemplin tots els possibles cassos en els quals puguin transgredir la seva excelsa persona. Un parell de trets, una mica de foc i tot sol·lucionat, segur xDD
perdoni que fagi tard, però he pensat en un post de fa uns dies:
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=729
Quan jo era xiquet, al meu poble no es venien sabatilles esportives "de marca". Tots portàvem aquelles Paredes que es feien a Elx. De fet, com passava amb "els danones", les sabatilles es deien directament, "paredes".
Anys després, a l'escola els nens començaren a comprar Nike o Adidas, però sempre a botigues fora del poble.
M'en vaig adonar que el poble deixava de ser-ho quan van obrir Julian Sport amb aparador en el qual vaig veure un parell de Nike.
(capitalisme i tendresa en estat pur)
Comtessa, ara m'ha fet pensar en cert polític que es va queixar del trànsit que causava l'únic semàfor a la carretara d'un poble, argumentant que per a 1000 habitants no calia un semàfor. I tot per poder arribar més ràpid a la casa de caps de setmana. Sort que l'alcalde del poble li va contestar que si no fos per aquest semàfor, els habitants del poble no podrien sortir, especialment els caps de setmana que és jústament quan hi ha tots els que volen arribar abans a la seva segona residència.
Ina Blackwood, ja poden fer normes i normes, però això només serveix per qui vessa oli i no té pas collons de solucionar les coses com s'ha fet sempre.
Anònim, si no fos perquè realment conec a algun garrotxí que realment dels Mohameds en diu Mets (per tant no és una cosa inventada), semblaria que hagués llegit el post aquell. D'altra banda, què cal esperar del City Arms, només que tingui el mateix futur que el Macdonals d'Olot.
Remitjó, jo pitjor, recordo haver calçat unes xiruques tipus vamba horroroses, que em va deixar una veïna per anar de colònies. En la majoria de casos, això hagués provocat un trauma que hagués fet que no en volgués saber mai res més de fer muntanya, però per sort no ha estat aixís. Bé, una mica sí: Als kumbaiàs els cardaria a tots a la foguera.
5 punts que es compleixen al meu poble, però afegeixo un sisè:
"Fer reformes absurdes al carrer principal destruint la meitat de llocs on es pot aparcar".
un poble deixa de ser poble quan posen semafors estupids, en llocs estupids, per a ciutadans estupids
Perdoni, però si són tant de pendre's la justícia per la seva mà, no sé quina diferència hi ha entre ser de poble i els gitanos.
Un poble deixa de ser poble quan comencen a posar senyals de trànsit i rotondes.
I en el moment en què hi posen una botiga de souvenirs, val més anar a viure a la muntanya.
L'altre dia ho pensava mentre veia com una terrassa de davant de mar, assolellada, era plena de turistes en ple més de febrer i entre setmana! per cert, el carril bici el canvien de costat. De botigues xines n'hi ha més de 5, de restaurants xinesos 3. Amb un puto mercenari vestits de blau ja me les vaig tindre l'estiu passat. Et fan sentir foraster al teu propi poble. Una pena.
Mecànic emprenyat, d'això és el que en diuen "dinamitzar el nucli antic".
Santa i puta, i voreres de 5 metres per a gent que no sap caminar en línia recta.
Anthony, estem parlant de pobles on tota la vida s'ha fet. La guàrdia civil eren els primers que et deien que ho fessis però que no els truquessis pas. I fixi's com ningú no es fica amb els gitanos, ni tan sols els para la policia tot i veient com van els nens asseguts davant i arrepenjats al vidre.
Sal i sucre, ai la muntanya, no serà que en el poble més petit dels Pirineus no hi ha una botiga de records!
Noa Literal, això del carril bici té delicte, ja ho podrien haver fet d'entrada que feien obres. I tot perquè veuen que els ciclistes segueixen anant per la vorera. Ara caldrà veure si s'hi deixarà aparcar, perquè si no és aixís, a l'estiu val més tocar el dos. I esperi's, que a la llarga, el faran tot peatonal, una mena de Lloret, ja ho veurà.
Un poble deixa de ser-ho:
- quan la majoria de gent ja no et saluda pel carrer,
- quan a les botigues ja no et pregunten de quina casa ets,
- quan la gent utilitza el nom i el cognom per identificar-se i no el malnom o el sobrenom,
- quan el carter torna les cartes que no tenen l'adreça o el nom ben escrits,
- quan has de tancar la porta del carrer amb clau,
- quan ja no hi ha àvies prenent la fresca al portal,
- quan apareix el primer cartell de "prohibit jugar a pilota" a la plaça,
- quan canvien la plaça ajardinada per una de ciment,
- quan el veí no et ve a demanar una tasseta d’oli o un pessic de sal.
suposo que aquesta iniciativa la porta a terme un ajuntament que han votat els habitants del poble, no?...perquè ningú no aparqui davant dels comerços i els aparadors es vegin més.
El Pere Llufa acaba de descriure la vida diària d'un barri a Barcelona. Al final, convertiran Catalunya en una gran ciutat, i és una pena.
i per mes inri, totes les places tenen els mateixos bancs, i tots els fanals son iguals, les fonts van d'uniforme...
que voleu que us digui??
psssss....
es ben trist!!
Sí això passa (si ens convertim en un petit Lloret) ja tinc pensat que fer: me'n vaig a viure a Verges, a Albons, Bellcaire o Vilademat...n'estic molt farta del contrast estiu-hivern. És massa bèstia i massa difícil de suportar.
Idea per un futur: Poble Aventura, un parc temàtic per sentir l'experiència de viure a un poble dels de tota la vida, sense cobertura, sense segones residències, sense senyals de trànsit,... Un paradís.
El que ha descrit són mesures davant l'arribada dels primers pixapins!. Vigili!
Sort que el meu poble encara és petit!!! Que no creixi mai!!!!
jEJEJEJE, AL MEU POBLE, GAIREBÉ SEMPRE TROT ES FA SERVIR DE ZONA PEATONAL, VOLS DIR QUE NORMALMENT, TENS FEINA A PODER FER LA TEVA EN COTXE....
Una altra: En el moment en què quan hi ha un temporal de neu, els veïns no surten a treure neu dels carrers i les cases i esperen a que vingui la brigada municipal a fer-ho.
Pere Llufa, vostè ha escrit -i acertadíssima- la que seria la segona part del post.
Doctor J: Sí, es pensen que si els turistes han de pagar per aparcar per venir a comprar, en vindran més.
Albert BiR, precisament el que passa en aquests pobles és que pretenen ser una ciutat, i hi ha massa coses que se'ls escapa.
Sargantana, i ja és una sort que a una plaça n'hi posin, de bancs.
Noa Literal, doncs no seria pas la primera que conec que ho hauria fet, farta precisament del mateix motiu que vostè ha dit.
CETINA; això va passar ahir mateix a moltes capitals catalanes.
Txisky, faltaria el tancament de granges -existents a les segones residències- per queixes de pudors o per fresses dels tractors. Però ja se sap, "el camp és per a descansar".
Thera, vigili si queda massa prop d'Olot, igual que molts pobles que han tingut la desgràcia de caure massa prop de Girona: Darrerament, les queixes dels tractors que fan fressa ja no són exclusiva de barcelonins, sinó de mateixos gironins que han marxat de ca la Pagans.
Zel, però teniu el més important, i és que es pot aparcar davant mateix del bar.
2ª Parte:
He estado reunido con el Jefe del Servicio de Delitos Informáticos de nuestras fuerzas de policía y de seguridad del Estado,en la capital del Estado (Madrid) –condiscípulo de servidor- para tratar del ACOSO a que un "Individuo" tiene sometidos a determinadas personas de este ambiente bloguero, le he remitido copia de "Todos" los envíos en los cuales falta al respeto y a la dignidad de las personas por el menospreciadas.
Al mismo tiempo le he dado todos los IP de todos los ordenadores desde los cuales el individuo en cuestión ha estado enviando sus observaciones, con nombre del propietario de la casa, usador de la línea telefónica, y datos adyacentes.
Su tarea entra dentro del catálogo de delitos al honor de las personas físicas y otros más que se enfrentará en poco tiempo, en cuanto le comiencen a llover las denuncias.
En principio todo se debe al "iluminado" escritor y famoso firmador de libros de "El Corte Inglés" con seudónimo de "unalunarara", cuando en su lucha polemizante con servidor salió bastante mal parado en su teoría del positivismo relativista o algo parecido. Como no pudo soportar su derrota y su caída en desgracia ante su Olimpo particular, se dedicó desde entonces a sabotear, difamar y tocar las narices a todos los que estábamos más o menos en contacto a través de nuestros comentarios en varios blogs.
En próximas fechas haré una edición total de sus intervenciones y las mandaré a los medios en donde el es articulista, escritor y todas esas cosas que el dice ser.
Consultado el juez, ha dicho que hay motivo de aceptar la denuncia, al fin y al cabo es un individuo con dirección, con un IP activo y otros detalles que me callo.
Yo no soy um escritor famosos, ni pienso serlo, solo soy un jugador de esta ficción que es la red para deleite de algunos amigos y nada mas. El no, el se va a enfrentar a una serie de denuncias que serán expuestas públicamente en todos los medios, porque este señor resulta que tiene enemigos, (ya consultados), los cuales ayudarán a ponerle una corbata de cáñamo aún mas preta si cabe alrededor de su nauseabundo gaznate.
Da igual desde donde escribas piltrafilla, allí desde donde lo hagas serás identificado, y además tus cómplices también se verán envueltos en tu problema y cargarán con sus culpas en su parte alícuota.
Els semàfors aquests que hi ha en alguns pobles a la carretera són la manera que tenen aquests poblets de fer notar que existeixen, de ser recordats, encara que sigui a través de la professió atribuïda abusivament als ancestres dels seus habitants
"Un dels grans costums d'un poble: anar en cotxe a tot arreu".
No havia vist mai tanta raó condensada en una única afirmació XDDD
Publica un comentari