Intercanvi cultural al carrer

Avui anava caminant pel carrer, força creuada entre el dia gris i motius diversos, quan un tio, que venia per darrere, se'm posa al costat i em diu:

-Hola!

I jo li contesto hola també, perquè em pensava que em volia preguntar alguna adreça, i no sóc d'aquelles iaies que fugen corriguents quan un desconegut se'ls acosta per preguntar-los l'hora pensant-se que les atracaran.

I me diu:

-Como estás?

Aquí sí que ja m'ha acabat de fer girar del tot. L'instint de quilla reciclada ha sortit com una bèstia salvatge i li he contestat un "I a tu què collons t'importa!!", mirant-lo als ulls amb tota la mala llet del món, mentre notava que estava perdent el control de mi mateixa per moments, sense pensar què hagués pogut passar si el tio s'hagués posat xulo. Diu:

-Mira, yo soy moreno y me gusta hablar con la gente por la calle.

-I a mi què, vés a la merda ja, collons

I llavors l'han trucat pel mòbil i s'ha quedat allà, mentre he començat a accelerar el pas i he marxat a tota llet, tota encesa.

Primer, que a mi no m'importa que sigui moreno -de fet jo el veia ben negre, però bueno, si ell ho diu-, xino, blanc, que parli català o castellà. Hagués contestat de la mateixa manera.

Segona, que faci servir d'excusa la seva raça o origen per justificar els seus actes, em toca molt els collons. Si al seu país anessin tocant el cul a les ties, hauria d'aguantar que aquí m'ho fessin? En si un cas, ho hauria d'aguantar per pebrots si anés allà -i encara, perquè hi ha moltes coses que no s'aguanten ni en nom de la multiculturalitat, com el tracte a les dones a segons quines cultures-, però aquí, no. Aquí no es va parant a desconeguts -i que de ben segur que als homes no els parava- per preguntar com estàs. I si he de ser tancada perquè la meva cultura hererada és la de que no em dongui la gana de contestar un "com estàs" a desconeguts, doncs ho sóc, i molt.

Em pregunto com hagués reaccionat una hippy quan el tio li hagués dit això, potser s'hagués escorregut i tot, i hagués corregut a explicar la seva experiència multicultural a les seves amigues de rastes i pantalons cagats, mentre mengen cuscus ecològic amb les mans.


(A aquest, si hagués estat viu, no m'hagués pas atrevit a contestar-li malament)