Recordo que quan me les van fer, vaig intentar que fossin el màxim discretes possibles. De la mateixa manera que si m'hagués de posar una mà ortopèdica, procuraria que dintre de tot fos el màxim discreta que es pogués.
Però de la mateixa manera com no se'm passaria mai pel cap posar-me una mà ortopèdica grossa i de color fúcsia, per què hi ha gent que s'entesta en fer palesa la seva ortopèdia visual portant aquelles ulleres de pasta de colors que és l'únic que veus d'aquella persona? És potser un orgull, ser miop? És una venjança provocada pel trauma d'haver estat el quatreulls de la classe? Es proclamarà mai el dia de l'Orgull Miop i sortiran a manifestar-se tots els gafapastes reivindicant que també tenen dret a follar? Protestarà la resta de la gent que ha de dur ulleres dient que aquella manifestació gafapastera no representa a tots els miops i que només fan que posar-se en ridícul?
Si ho fan per anar d'intel.lectuals, que sàpiguen que, al final, amb el que es folla és amb el cos i no pas amb l'intel.lecte.
Si hi ha ningú per l'odisfera en porti, que m'ho expliqui que jo no ho entenc. Pot fer-ho covardament com a anònim, això tant és. Més que res vull saber per què fa tan modern evidenciar i potenciar una minusvalia física com aquesta. Qualsevol dia es posarà de moda evidenciar que la fas petita, i sinó, temps al temps.
(Aquestes són les úniques ulleres de pasta que m'entren bé per la vista)
36 comentaris:
I l'avantatge de treure't les ulleres i poder follar amb quasi qualsevol cosa..., i també fa ràbia aquells idiotes que fan de home/dona marca fent publicitat sense cobrar (a més) ni un ral...
Ui Iaia, això de les ulleres jo tampoc ho he entès mai. Fa uns dos o tres anys també me'n vaig haver de fer unes perquè tinc una mica de miopia, però només me les poso
quan és necessari. Tot i així, són sense montura, no canten al meu jeto.
Però si, dins del tema de les deficiències visuals, vol veure quelcom que li farà bullir la sang, miri:
Si us pensaveu que el gafapastisme no es podia superar...
No puc ajudar. Jo també sóc de lentilles. A casa tinc unes ulleres que faig servir per descansar els ulls de les lentilles i són grosses i lletges. En realitat són les més barates de la tenda, però mai no he eixit al carrer amb elles.
Jo n'he de portar per treballar i les meves són de pasta, això sí, de pasta gris que tampoc es vegi massa. Són una mica grossotes, però no són les rayban aquestes que porta tot quisqui ara i de tots colors.
El problema que tinc jo és que sóc una mica capgros i caragros, i clar, si em poso unes ulleres gaire fines i petites queda una cara moooolt rara, com desproporcionat (i fent veure, encara més, que tinc un cap enorme!). Per això les ulleres també han de ser una mica contundents, per no semblar una cosa totalment amorfa.
Això sí... les porto tant poc com puc.
A mi el que em fot escamar són els periodistes que es foten ulleres de pasta BLANCA !!!!!!!! (deu de ser la darrera moda).
Fills de puta, prou que canten les ulleres de pasta, que a més us les foteu de color blanc. Vaja, que quan vàreu estudiar les teories de McLuhan a la facultat us vareu quedar només amb la part que diu que el mitjà (el periodista) és el missatge. I això que són professionals de la comunicació i en teoria "objectius i neutrals".
Cada cop que m'entrebanco amb TV3, m'entra urticària....
P.D. Per cert, en el text de comprovació de paraules m'acaba de sortir MATIES. Parent seu potser?
Això va a modes. Un publicista s'empesca que és "modern" portar ulleres de pasta i tots com borregus a comprar-ne. Així de simple és el funcionament de l'ésser humà.
Jo mateix duc ulleres de pasta. Quan tenia 14 anys a casa es van adonar que "el nen no hi guipa". Les primeres ulleres van ser discretes, molt, total per les poques vegades que me les vaig posar... Tot plegat va anar molt bé per excusar el meu poc rendiment acadèmic. Com a conseqüència , després de repetir 1er de BUP em van obligar a posar-me-les a tothora. Aquelles primeres ulleres, de montura gairebé invisible i de nyigui-nyogui li van seguir unes altres de vareta metàlica, fina i de marca. Ay las! En menys de dos mesos van acabar al fons d'una atracció aquàtica de Port Aventura. Me'n vaig fer unes altres d'iguals que em van durar anys (per força). Acostumat a dur-les no me les treia gairebé ni per dutxar-me i molt sovint em despertava amb elles posades, després de quedar-me sobat fent qualsevol activitat nocturna (com escoltar la ràdio, llegir, estudiar o, perquè no dir-ho, després de maratonianes sessions masturbatòries). Les següents de la llista cumplien els mateixos preceptes estètics, però en qualitat inferior. Amb aquests costums les ulleres no em duraven gaire, les varetes se'm trencaven o descargolaven soles. Així doncs, després d'aquestes vaig probar models més robustos i per aixó em vaig decantar per les de pasta, que a més m'estilitzaven més les faccions i no em quedava tanta cara de pa-de-quilo. I així continuo.
Més que un comentari m'ha quedat un senyor post. Serà per aixó de ser un gafapasta.
Molon labe, hi ha unes ulleres que porten una mena de M que cada cop que les veig no puc evitar pensar en la M de "memora", allò dels morts.
Llesca, he estat pensant i no he tingut mai cap parella que dugui ulleres. Bé, sí, un que deia que les necessitava per llegir, però com que no llegia mai res, crec que ni sabia on les guardava.
Remitjó, jo és que ni a casa. Les tinc al cotxe per si un cas me paren, després d'anys i anys de no caure que em podien multar per això. Si mai me les hagués de posar, crec que seria pitjor que conduir torrada.
Planinski, no es preocupi per l'estètica. Si li diuen que "et queden bé aquestes ulleres", menteixen. Unes ulleres mai no queden bé. Maties... Deixi'm pensar, vol dir que no serà "mataries"?
Senyor Gerent, jo tampoc no puc amb això. Per això vull creure que aquell de tv3, en Dalmau, és un personatge i que quan plega d'allà es posa les lentilles de nou. Insuportable.
Albert BiR, és que no entenc per què d'un defecte visual se'n fa una lloança. És com els que la fan petita i diuen que "l'important és saber-la utilitzar".
Anthony, aixís doncs, darrera de cada gafapasta podem dir que hi ha un passat turbulent de montures trencades en hores i hores de palles?
Penso com vos, fa poc m'he passat a les lentilles, i no hi veig tres dalt d'un burro. Les ulleres no m'afavoreixen! Ni a mi ni a ningú! No fotem!
A més, no suporto fer propaganda, i no se perquè les ulleres que em queden més bé i més discretes porten lletres com "DG", i valen més pasta.,em fot una ràbia! M'hi nego!
...sembla un càstic, la parauleta clau em surt dificileta de veure, "ubiltviod".
...no l'he posat bé, ara em surt: "micleach", crec.
L'altre dia vaig haver d'anar a visitar un cient. Vaig ser puntual i vaig coincidir a l'entrada amb la secretària, que tot just obria la porta.
Redéu! Estava boníssima. Fàcilment un 9,75. Les faldilles curtes deixaven veure unes cames espectaculars fins gairebé la galta, un escot impressionant descobria uns pits magnífics i tenia uns llavis molsuts i humits que feien cara de mamar-te-la fins ficar-te el llençol pel cul.
Em va fer esperar un moment mentre deixava la bossa en una petita habitació.
Jo maldava per intentar dissimular una petita erecció que ja començava a despuntar sota els pantalons.
I de cop, la secretària va sortir de l’habitació amb unes immenses ulleres de pasta posades.
Ni les cames, ni els pits, ni aquells llavis carnosos que segons abans desitjava que m’acaronessin la fava aconseguien distreure la meva atenció d’aquelles horroroses ulleres.
Mirés on mirés, només hi veia ulleres. L’erecció havia desaparegut.
L’únic que vaig pensar que la podia excusar era que se les posés per evitar que els proveïdors com jo la folléssim de forma brutal i visceral sobre el taulell de recepció.
Agnès, el principal perill de les lentilles és si li carden una lleterada que li vagi a l'ull. Pica, i molt.
Pere Llufa, "Mirés on mirés, només hi veia ulleres". Exacte. A que hagués preferit "mirés on mirés, només hi veia mamellam"? Doncs a això em refereixo.
Amb setze anys em van diagnosticar miopia. Des d'aleshores, he tingut tres models d'ulleres:
1. Rodones. De jove volia ser John Lennon, ho admeto.
2. De pasta negres. Volia ser una persona normal.
3. Metàl·liques. Estava fart de l'etiqueta "gafapastes"
Deixant de banda la demostració de que tinc menys personalitat que una pedra, he de dir que només n'han sobreviscut unes: les de pasta. Són més còmodes i no se m'han xafat mai. Les rodones em feien mal al cap d'una estona, eren fràgils i les vaig llastimar en un concert. Amb les últimes hem arribat a l'acord de que les deixaré com a ulleres "d'estar per casa" perquè a la mínima he de canviar el vidre o el coixinet. Punt a favor de les de pasta: no tenen coixinet.
Molta gent em diu que molava més quan duia els cabells llargs i les ulleres rodones, però la seva opinió perd per golejada davant de la comoditat de rapar-se (i no haver-se de pentinar) i dur unes ulleres que ni fan mal ni es trenquen.
Això si: no suporto aquestes ulleres de pasta immenses que es posa la gent ara. Sospito que la majoria no tenen vidre.
La meva germana treballa en una òptica. Un dia que necessitava ulleres hi vaig anar. Sols entrar me'n va donar unes dient-me "té, prova't aquestes, estan bé de preu i t'agradaran com et queden": roses chiclet amb les barilles liles (que no s'ha fet la permanent, avui, Iaia, no s'espanti, dona!). Me las vaig quedar. Treballant com treballo en un cuartu fosc, és d'agrair una mica de color, una mica d'escot i una mica de cuixes.
Per qui no estigui al cas (segons m'ha informat ella) sàpiguen que la tendència actual és aparcar les gafapastes i tirar-se al metall... Personalment a mi me la bufa la tendència i de moment aguanto amb les gafapastes-roses. Barates i amortitzades.
Mai he tingut que portar ulleres, sempre he tingut una vista sana (i que duri!). Per tant, el mon ulleril no el conec personalment, però evidentment hi he convigut.
A veure, jo no em posaré amb ningú perquè porta ulleres de pasta "normals", però el que a mi em posa nerviós és que les ulleres de pasta sigui part d'una disfressa de "modernillo", que utilitzen cada dia. És a dir, que el que em fa rabia és el modernillo de postal, amb les seves ulleres de pasta (per completar la profecia). He sentit la llegenda que hi ha gilipolles que fins i tot porten ulleres sense vidres per ser acceptats al club de fans de la musica indie... que fort! Pel que fa a ulleres de pasta escandaloses, sí, es cert, fan mal d'ulls. La meva tia, per exemple, en porta unes d'horroroses, i sempre que la veig em tinc que aguantar de no fotre-li un parell de catxetes, xafar-li les ulleres i dir-li: "però tu t'has vist? una mica de dignitat si us plau. Aquestes ulleres no amagen la teva lletxor, sinó que la resalten. Em fas sentir vergonya aliena!"
Jo vaig provar amb las lentilles però no m'hi he acostumat mai. Per això porto ulleres. per això i per que el metge em va dir amb 13 anys que si las portava sempre no em creixeria la miopia i de moment no m'augmentat.
Això si, sempre he procurat que siguin discretes. res de coloraines. Això és cosa de gent que vol fer-se el modrn o de gent gran que volen sentir-se joves(com las iaies tenyides de violeta)
Hòstia puta, doncs jo porto ulleres. I són de pasta. Les tinc des de fa 4 anys i mig i per cert les hauria de canviar perquè estan atrotinades i no són la graduació que em toca. Crec que per l'antiguitat de la montura queden descartats els insults no?
A més son per necessitat. Tinc un estigmatisme que al final del dia no em deixaria viure si no fos per aquestes. De totes maneres jo també estic en contra de tots aquestos subnormals que van porai fent gala de les ulleres, com si fos un complement. Unes ulleres són un objecte útil que te'l poses si el necessites i no per fardar de res.
Que més voldríem tots que no portar-ne. Però si toca, toca.
Doncs jo faré un parell de confessions:
1) Porto ulleres des d'abans de complir els 10 anys (no dic l'edat exacte perquè no la sé). Al principi no les compava jo, però des que tinc diners per fer-ho (més o menys des dels 17) he portat ulleres de pasta negres i des de fa un parell d'anys les porto de color verd perquè em queden millor (o penso que em queden millor). Les montures menys groixudes em fan cara de pa de ral.
A més, no he entès mai la puta manía de posar-se lentilles, que no deixa de ser un acte antinatural de fotre's el dit a l'ull. Un artilugi que t'impedeix fer vida normal perquè té un munt de complicacions i a sobre t'has de renovar les lentilles cada cert temps i acabes pagant molts més diners com un gilipolles. És més, la gent que porta lentilles em semblen uns pobres d'esperit incapaços de superar un absurd complexe estètic que només està en el seu cervell. A la foguera.
2) Les ulleres em dónen morbo. De sempre. Una tia si és guapa de cara i a sobre porta ulleres guanya en interès sexual. Sobretot si són de pasta. Posaría exemples de la pròpia odisfera però me'ls callo per discreció.
Jejejejejee, m'has fet indepen...ai, perdó, m'has fet riure, noia, és que darrerament, ja ni tan sls despenjo l'estelada del balcó!!!!
No duc lentilles perque sóc un desastre, i tinc dos jocs d'ulleres, unes de pasta i les altres de metall segons la ocasió em poso unes o altres.. i a més les de sol... una conya marinera que sempre vaig carregada amb tot, però.... Aixó si Jo em trec les ulleres per follar... em molesten....
Podriem concloure que l'Odisfera és gafapastil acomplexada?
I d'altra banda, aclareixo que se'm trencaven les ulleres per acabar dormint amb elles posades. Com que sóc de lletres,no puc calcular les revolucions a les que hauria de sacsejar-me-la per destruir-les amb les vibracions.
Dos breus apunts:
1) Berto Romero no és miop i no necessita ulleres. Les duu com a "protecció" i li donen aquesta imatge simpàtica. I no és pas l'únic que ho fa, per cert.
2) Albert Espinosa duu una cama ortopèdica i, sempre que surt el tema en un programa de la tele, l'ensenya (la cama). És la seua manera de superar la pèrdua? És una manera d'animar els espectadors que estan passant pel mateix tràngol? No ho sé pas.
Per cert, jo duc ulleres. (Crec que són elegants i discretes).
J.M.C, un altre testimoni valuós i una confessio impagable del seu passat hippylenonista. Per cert, m'alegro que hagi refet el blog.
m'he quedat de pasta de moniato!
A mi no em semblen malament del tot perquè, gràcies a aquest tipus d'ulleres, puc saber que son gilipolles, sense haver d'intercanviar paraules ni totes aquestes coses tan pesades.
Iaia, quant de temps!
Perdoni'm per no venir-la a visitar més sovint a aquesta, la seva residència. Avui, he passat pel meu per actualitzar-lo i he aprofitat per fer una ullada ràpida als blogs linkats.
Al gra.
Sóc miop des dels 17. Com a adolescent que era aleshores, vaig optar per una primera montura discreta, montura a l'aire que en diuen. Les utilitzava poc, per classe i prou. Quan m'augmentà la graduació, les vaig començar a alternar amb lentilles. Fins que fa 2 o 3 anys, les ulleres estaven reventades per tot arreu i vaig decidir comprar-me'n unes de noves i guardar les velles pel què fos.
Vaig optar per un bon canvi, i per tant passar de ulleres discretes a ulleres explícites. La pasta. Negra. Son molt més sofertes que les de la fina montura, que a la mínima es doblegava.
Actualment em poso poc les lentilles. Ja les he dut prous anys, me n'he cansat. No em son tant còmodes, no te les pots treure un moment per fregar-te el ulls o per descansar la vista, per exemple.
Això sí, si vaig a un bar amb es ulleres, els ulls se m'irriten com anus de nens a catequesi, pel fum del tabac. Amb les lentilles no em passava, però crec que m'hi estic habituant.
Sempre he tingut i segueixo tenint prejudicis (i força fonamentats) contra els gafapastes. Però els gafapastisme va més enllà d'unes ulleres. És tota una estètica, una posse, unes afeccions concretes. Les ulleres de pasta (per si soles) fa uns anyets que son moda, i d'aquí que s'hagi extès el seu ús molt més enllà dels culturetes pedants i alternatius. La meva famosa ex choni, en tenia unes, sense anar més lluny, amb això ja li he dit tot.
Per altra banda, i per variar, coincideixo amb en Markutis: una noia maca, es fica ulleres (siguin del estil que siguin) i guanya mil en morbo. En interès també, però això no és garantia de res. Suposo que perque sé que una killa pura, evitarà dur-ne, i això les apropa al meu ideal de dona.
Per acabar, afegiré que les ulleres em van aconseguir no fa massa, quants polvos. La noia en qüestió em va confessar que li posaven els tios amb ulleres i per això em va assaltar. Fou en una discoteca, on ben poques ulleres s'hi acostumen a veure. Aquest punt de diferenciació de la massa, li confesso que em fot trempar.
El millor de tot, és que la noia era una punki. Per sort no una punki bruta i llardosa (espero que no sigui el seu cas), sino més aviat una punki pin-up tatuada i foradada. Bastant punki de postal, al meu parer. Però si es mou com puta a un burdell entre el col·lectiu de punks i skins de la meva província, serà que cola perfectament.
Ai, la Odisfera! Aquest cop no coincidim, iaia. Deu ser símptoma de que aquest concepte odisfèric s'està disolvent, si és que no ho ho va fer ja fa mesos. No estic gens al corrent de'n quina forma es troben els blogs odisfèrics, doncs twitter absorveix la gran majoria de coses que tinc a dir. Però els que en movem per allà, seguim en la nostra línia.
Passi-ho bé, àvia cascaràbies! Segueixi com sempre. N'estic segur que ho farà. Vostè és autèntica.
Ufff, perdonin el post. Ni me n'he adonat que escrivia tant.
I si no d'això, em poden menjar la polla.
un nou apunt: estic de vacances, m'he despertat en un hotel i no trobava les ulleres. al final he descobert que hi havia dormit a sobre. i estan senceres! són o no són una meravella les ulleres de pasta???
Iaia m'heu deixat 'pastada'... Bé, jo porto ulleres de fa poc i només per a treballar i conduir. Sí són de pasta, però reconec que discretes. Bé, al cap de vall quan es tracta d'una minusvalía la respecto. El que hem posa de 'mala llet' és quan topo amb els habituals que porten les ulleres de sol, de pasta, que ocupen mitja cara i no se les treuen ni per cagar. Amb posat funerari permanent...
A mi el que em repugna és la gent que porta les ulleres sense vidres o sense graduar... ho trobo ofensiu. És riure's de la gent que ha de portar ulleres
S'ho agafaria bé la gent que jo anés amb cadira de rodes perquè fa ser més guay?
Tothom intenta treure profit dels seus defectes presentant-los com a virtuts: els homosexuals exageren la ploma, els xarnegos van de ciudadanos del mundo i els que la tenim petita promovem allò del "sexe tàntric".
Hòsti iaia... ja m'havien comentat el seu post sobre les ulleres de pasta, per això he passat, per curiositat ;) el twitter ens està racionant la ràbia i les idees (tant les bones com les pèssimes).
Total, que jo porto ulleres dels dels 4 anys. Als 4 en vaig portar unes de blaves, rodones amb notes musicals a les montures. Després unes de marrones horroroses. Posteriorment unes sense montura i actualment unes blanques de pasta.
I tant tranquilament.
Val a dir que ara per ara ja em cansen, perquè s'han posat de moda i jo porto ja 5 anys amb elles, però ara les porta tothom. Ara bé, tan me fot, quan tingui calers per comprar-me'n unes de noves i en trobi unes que em quedin bé, ho faré, sinmàs.
Jo crec que no són tant les ulleres de pasta blanques el que fa una mica d'horticària, sinó l'aureòl·la que envolta a aquells que ho fan perquè és cool/moderno, etc. Perquè jo ja li dic que per molta ullera de pasta que porti des de fa 5 anys, el meu coneixement cultureta no ha augmentat.
Recordo el primer sopar "odisfèric" on en un moment els meus ulls ja necessitaven un descans, vaig posar-me les ulleres i no hi va haver cap comentari (a la meva cara) ni cap tipus d'agressió física contra la meva persona... tot i que jo realment pensava que em lintxarien.
Doncs això, després d'aquest rotllo... jo continuo amb les meves gafapastes blanques ;)
Un petó iaia! A vere si passo per aquí més sovint!
Eh, jo estic amb tu. Jo he estat una miop de cavall (9 diòptries) i sempre vaig ODIAR les ulleres i portava lentilles fins que se'm queien els ulls a trossos. Un dia vaig dir prou i vaig passar pel quiròfan.
Però ulleres MAI dels MAIS.
En el meu cas, és molt més senzill que tot això. Per ocultar la cara.Així passo de cara de mònguer a cara d'empollona repel.lent. Tampoc no lligo però em faig la il·lusió que sóc una altra persona.
Jo porto ulleres des dels 14 anys i en cap cas han estat de pasta. De fet, les solc dur de montura fina i em passa el que a molts que han deixat aquí el seu comentari: dutxar-me amb elles sense adonar-me'n, adormir-me sense treure-me-les, etc... Pel fornici me les trec, això sí. Total, com que la distància desapareix, la vista no se'n ressenteix.
De les lentilles, millor no parlar-ne. No m'ha agradat mai la sensació de dur-les i, per què no dir-ho, sempre he hagut de suar per posar-me-les.
Per a mi les ulleres han de ser útils i com més discretes, millor. Qui em digui que les meves ulleres no estan "in" ja se'n pot anar a que l'in-culin.
Llegint els comentaris, ara resulta que tot els blocaires som uns quatreulls de cul d'ampolla!!
Aquests dies a la platja també m'estic adonant que també hi ha moltes dones de sexe femní que també volen que es faci palesa la seva ortopèdia mamària.
Publica un comentari