Per això he decidit que mentrestant faré posts més breus però més espontanis, encara que la gramàtica em quedi una puta merda, total, tampoc n'hi ha hagut mai per tirar-ne coets.
(Collons, i per dir això també m'ha costat una bona estona. Quina merda i de les grosses. Deu ser el mono de futbol).
I a sobre em canvien les imatges de google, quin embolic per trobar res, déu meu.
19 comentaris:
i es que hi han dies que una no està per res!!
fa una birra?? ;)
Pensava que això de les imatges de google només m'afectava a mi, però ja veig que no sóc l'únic damnificat. Puta mania que tenen d'actualitzar el que ja funciona.
La veritat és que l'estiu fa que la gent normal tingui menys ganes d'escriure. El contraexemple és el bufó de Cadaqués, que tot i que li han rebentat el chumino ha tornat per fer-nos veure que la nostra vida podria ser molt pitjor...
Una mica més breu i ja podrà vostè fer-se un twitter (140 caracters)
Estem tots per l'estil, Iaia... Quan arribe la tardor seguirem optant al Premi Pullitzer...
t'has de gravar el partits del teu Osasuna i passar-te'ls en èpoques com aquestes!
No em puc creure que una merda de post com aquest tingui ja 6 comentaris. Jo em mato a fer articles ben parits i la gent no comenta ni que la matin. No ho entenc...
Idees que surten quan cuines, o vas en cotxe, o ets al vàter, que després s'esfumen...
La brevetat té els seus avantatges: un es cansa menys escrivint, els cabrons mandrosos com jo en cansem menys llegint i... i ja està, no sé si hi ha més avantatges.
En fi, que vagi fent les seves mini-escupinades, que nosaltres les entomarem.
El senyor anònim d'aquí dalt, en comptes de queixar-se com una nena que digui qui és i així podrem fer una visiteta al seu blog i corre'ns amb els seus meravellosos posts.
Ànims Iaia, que aquesta ja se sap que és mala època per posar a rodar les neurones. En canvi, sí que és bona per anegar-les en cervesa. Total, amb menys línies ja ha dit més que jo en tot un post ràpid-no ràpid. Saber resumir és una rara virtut.
I estic amb la senyoreta Llesca: Anònim, identifiqui's! Així ja podrà deixar de queixar-se perquè no li llegeixen el blog.
Als anònims els enviaria jo a tots a pendre pel cul!.
Jo prefereixo també reflexions curtes: no adorms al personal, acostuma a ser més visceral, ras i curt com una patada al ventre, vaja... un aquítepilluaquítematu!.
Sargantana, quan m'aixeco per agafar una birra de la nevera, és quan em venen les idees. Després, torno a seure corriguents davant de l'ordinador i... Merda, havia tancat sessió, la pàgina triga a carregar-se... I ja se m'ha anat tot del cap.
Giovanni Van Broncas, doncs sí, com a tot: Si una cosa ja funciona, per què canviar-la? Potser és que algú no sabia què significava "següent" i "anterior", i és clar, això ha d'estar adaptat per a retardats mentals.
Dr. Muerte, això ha estat un regal caigut de Lol. Gràcies, senyor, gràcies. A canvi, tots plegats prometerem escriure més, doncs.
Josep, això del twitter no m'agrada gaire, no vull akbar scrivint axí x feru cabè tot.
Remitjó, suposo que això passa a tots els blogaires: Veiem temes suficients -sobretot a l'estiu- per cagar-nos en tot, però som incapaços de vomitar-ho per escrit per quedar-nos a gust, i llavors es queda tot a l'olla, que va a mil per hora.
Estrip, hauria d'haver gravat el de fa un any, en què ens jugàvem la permanència contra el Mandril. Més que res perquè vaig ser incapaç de veure'l en directe. Quines incongruències el futbol, dir que t'agrada i després passar-te tot el partit fora fumant i pendent de si t'avisen els colegues -que sí que l'estan veient per tu-, que encara sort que aquell dia no et fan bromes pesades.
Anònim, el mateix he pensat jo aquest matí, però miri's-ho d'una altra manera: Ja té 3 rèpliques al seu comentari, potser més de les que té al seu blog. S'ha replantejat un futur com a anònim?
Zel, hauríem de tenir una gravadora de veu, però crec que entre que l'engegues i tot plegat, ja t'has quedat un altre cop en blanc.
Llesca, gairebé que podria posar la mà al foc i no cremar-me...
Senyor Merdevalista, saber resumir també és difícil. O no tant: Merda.
Txisky, el mateix li dic que al sr. Merdevalista. Això sí, tampoc cauré en allò fer un vídeo del youtube un post, sense comentaris ni res, i quedar-se tan ample (li ho dic això sense caure ara mateix si vostè ho ha fet algun cop o no, no m'ho tingui en compte).
Anònim i IAIA:
coaneixeu el Dilema de Warnock?
http://en.wikipedia.org/wiki/Warnock%27s_Dilemma
i també:
http://www.nntp.perl.org/group/perl.bootstrap/2000/08/msg1127.html
Això és l'estiu i l'edat. Un bon quinto -o uns quants- i la inspiració arribarà.
*Sànset*
I per què no publicar els esborranys tal com estan? De pas, amarga una mica més aquest anònim.
Sembla que aquesta síndrome va afectant a tots els blogaries tard o aviat. Jo també estic pensant en passar-me al twitter.
Jo amb el twiter no me'n surto, i mira que ho he intentat...
No li vull exigir res sr. Iaia, però no ens pot deixar sense les seves perspicaces vomitades* sobre aquesta societat de la que tots formem part.
Si no té inspiració, l'animó a aplicar una frase celebre del gran Bukowski per tal de no deixar d'escrire mai: "Quan passen coses bones bec per celebrar-ho, quan passen coses dolentes bec per oblidar-ho, i quan no passa res bec per que passin coses". Així que ja ho sap, l'animo a que no deixi d'escriure, encara que els posts siguin curts, és igual. Però que es caguin amb alguna cosa, això sí ;)
Sr. Josep, he flipat amb això del dilema de Warnock. No en tenia ni idea. I pel que fa a mi, no sóc anònim, però també el pateixo en silenci aquest dilema...
* utilitzo el vòmit per fer un comentari més punki
Benvolgut Porc de-Cent:
sempre tinc el dubte sobre si deixar un missatge tipus "bona entrada" o "segueix així"... igual es pensen que vull lligar!!
Per exemple, als de Post Lost fa més d'un any que no els deixe cap comentari, i mira que m'agrada el que fan.
Publica un comentari