El jefe era un mafiós a l'antiga, però el filldeputa era bo pels negocis. La primera frase de la resposta que em va donar quan li vaig comentar les queixes dels clients, se'm va quedar gravada (la resta és aproximat, que no tinc pas tanta memòria).
-Mira, tenen el cafè que es mereixen: Protesten, però l'endemà tornen. I ja poden protestar tot el que vulguin que, mentre segueixin venint, a mi ja em va bé perquè no perdo beneficis. Per tant, per quina raó ara hauria de perdre diners comprant un cafè més car?
I sovint penso que, en aquesta societat, també tenim el cafè que ens mereixem.
27 comentaris:
I no només això, benvolguda iaia, sinó que hi ha vegades que poses un cafè més bo i la gent et reclama que tornis a posar el dolent.
Així ens va.
Ostres, la millor de les respostes a la nostra malmesa societat i els tristos papers que fem...
Pere, miri que havia pensat rèpliques i conseqüències, com la de que quan algú canvia de bar és mal vist per la massa, però aquesta encara no. Molt encertada, sí senyor.
Zel, jo al final ja no sabia qui em feia més ràbia, si el jefe o els clients...
Aquestes ampolles són del teu lot de Nadal? Déu ni do com t'estimen a la feina.
Al meu poble hi ha una beguda que li diuen "calentet", ve a ser una mena de cigaló en format litrona. En les nits fredes et garanteix que no et farà falta la bufanda. És dolent, però entra de collons.
Potser tenim el cafè que ens mereixem, però no puc compartir la màxima clàssica de que tenim els polítics que ens mereixem... nosaltres no ens hem portat tan malament...
Hostres iaia! Doncs jo estic convençuda que nosaltres paguem per un café més bo!
És clar que quan dic nosaltres,...vull dir quatre gats, algú de per aquí, vostè, jo mateixa... ai! Massa pocs per amenaçar aquest negoci...
El cafè és una droga, causa adicció; igual que l'estupidesa. El món és ple de yonquis de la subnormalitat.
Puf, m'ha quedat una reflexió de merda, però ja entén què vull dir, oi?
Tenim el café que ens mereixem? Això dona per un "Banda Ampla"
Miri hi ha una teoria que diu que el gust del cafè es tolerable en proporció al pitram o la gràcia de la cambrera (ja parlarem un altre dia de la relació pitram-gràcia)... i miri al final hi ha gent que es queixa senzillament per gust, com que no poden dir ni piu en cap altre lloc...
jo esperava un post destroyer contra la nespresso que ens han obert a girona...
Quin pestasso a elitisme i pijeriu...
Ja en començo a tenir prou de cafè, abans la llet sola!
No me'n parli del cafè que aquí es passen putes per trobar un beuratge que no sigui cafè gavina.
Jo també m'esperava una crítica com cal del Nespresso...
Merda, havia contestat els comentaris i no se m'ha publicat.
En definitiva, pels de la Nespresso: Tenir Nespresso és d'histèriques i de mariques. I sí, he fet un post amariconat, però com que a mi ja m'agraden els homes, ja m'ho puc permetre.
Dempeus i ovació!
Josep, per a qui, per al meu exjefe?
No, per a tu.
No no, si el post encara m'ha agradat més que si hagués anat de nespresso. I lo de "tenim el cafè que ens mereixem" ho comparteixo, sobretot des de dimecres passat.
PD: Ja em pots dir mariquita però la nespresso fot un cafè collunut per casa! Jo m'hi he tornat adicte!
Planinsky
Si a l'home no li donen incentius a canviar, per què fer-ho, no?
Els catalans duem 30 anys tastant un cafè d'allò més dolent. Però com anem votant als que el van comprar, ens l'hem d'anar tragant un dia rere l'altre. A sobre, és un cafè especialment car. Concretament, en un any ens costa 22.000 milions d'euros.
A mi m'agrada el caragillo de Baileys... (Renoi, tot ho llegeixo amb segones... m'ho hauré de fer mirar...)
Planinski, amb el que li deu costar, ja l'ha de trobar bo per força, ja... On estigui una cafetera de les de sempre, que cardin a la bassa les demés. Per cert que l'altre dia, entre setmana, vaig parofitar que passava pel seu poble per parar-me a buscar una ratafia (i sense haver de pagar per entrar-hi). Com és que encara hi ha tants guiris?
Albert BiR, però a nosaltres ja ens va bé, hi tornem dia sí i dia també. Deu ser que potser tenim por: El mateix bar ja s'encarrega de condemnar i dimonitzar els qui gosen canviar de bar o fer-se'l ells mateixos.
Aida, no sigui tan malpensada, dona, que em limito a parlar d'una simple anècdota del bar. Per què hauríem de pensar en els qui ens manen?
iaia, si li ve de gust fer-ne un carajillo, també el pot acompanyar amb aquesta aiguardent d'orujo. Com veurà, lliga a la perfecció.
Hola Laia,
he descobert el teu bloc per casualitat i crec que me'n faré seguidora. De tant en tant és necessari llegir les crítiques d'allò que es planta davant dels ulls de qualsevol, però que ben poca gent s'atreveix a dir.
Cadascú té el cafè que es mereix, no ho dubto pas!
Alba: i si l'empresa és prou gran, fa servir els treballadors com a hostatges. "Oh, si tanco tota aquesta gent s'anirà a l'atur... i ara què!?".
Publica un comentari