Dues rodes

Quin mal que fa haver de donar de baixa una moto, encara que sigui un ciclomotor de no-res, i encara que la baixa sigui temporal. Tens la sensació d'estar matant un fill, penses "ella mai no ho faria" i fins i tot et vénen ganes de plorar com a traïdora miserable que et sents en aquells moments.

De la mateixa manera que diuen que quan et mors et passa tota la vida pel davant, quan signes la baixa de la moto, et passen pel cap tots aquests anys i els més de 20.000 km que has fet amb ella. Recordes la il·lusió de quan la vas comprar, i sobretot el primer cop que la vas engegar. Recordes amants que has portat, trastos impossibles que has traginat, dreceres que has arribat a fer i que no haguessis pogut fer amb el cotxe, motoristes amb qui sempre et creuaves al mateix punt i t'acabaves saludant, i sobretot una sensació inexplicable de llibertat, d'aire, de carretera, de rock&roll, una mena del "born to be wild" a la casolana.

Però també recordes les hòsties que has tingut -per sort, ben poques- i les que has estat a punt de tenir i que has pogut evitar. La moto t'ensenya a caure, a saltar, però també t'ensenya a aixecar-te i no deixar-te vèncer mai per la por. Recordes dies de boira, pluja i neu, temperatures sota zero en ple hivern, la carretera glaçada a les sis del matí. I tot això tinguent cotxe, però collons, què tindran les dues rodes que fan que tot això ho acabis veient com un mal menor. Perquè qui de veritat estima la moto no la té només pels mesos d'estiu, ni per anar només per dintre el poble o ciutat.

De fet feia temps que, per circumstàncies, gairebé ni la tocava, amb tota la despesa que això suposava. És per això que ho he hagut de fer. Però cada cop que la veig i sé que no la puc agafar, em carda un mal de collons. Perquè la moto segueix allà, tapada, esperant a que la torni a posar apunt i que li faci passar la itv, la puta itv que s'han tret de la màniga els del govern per recaptar més, aixís morin tots els polítics d'una vegada, amb l'excusa de "la nostra seguretat", com sempre. Total, no serveix per a res tret que per fer gastar calers, qui la tingui trucada no li costa pas ben gens de posar-la a punt per passar-la i després tornar-la a trucar.

Com a mínim, si amb aquests diners que ens roben volen fer alguna cosa útil "per la nostra seguretat"-ni que sigui per dissimular una mica l'afany recaptatori-, que eliminin els guarda-raïls tallacaps, i tants ressalts de ferro i d'esquena d'ase, que tot això sí que és un perill, i no només per als motoristes.


Imatge treta de elpasatiempo.org/377/la-mala-sombra-de-john-silver-el-largo/

Un que pensa com jo. Que es busquin una altra excusa, o que diguin directament que ens volen robar. Perquè quan ets a terra i veus que la moto ha anat a parar sota un guarda-raïl, se't posen per corbata i t'enrecordes de la família de tots ells.