Puta pija de merda, què guai que ets que has estat dos mesos a l'India. Però ves a cardar el rollo a un altre, que a mi no m'interessen gens ni mica les teves experiències pseudo-místiques de fàbrica. Teniu sort que sempre hi ha algun imbècil al voltant vostre que us pregunta el que tant espereu que us preguntin quan torneu de l'India: "i és cert que anar a l'India et canvia la vida?". Mira, gilipolles, un bon jec d'hòsties és el que us hauria donat, tant a tu com a la imbècil que t'ho va preguntar, això sí que potser us hagués canviat la vida.
Però en el fons em pixo, ja has vist com t'ha canviat la vida. Has agafat una infecció estomacal d'un parell de collons, infecció que encara avui dia pateixes i has d'estar tractant. Perquè tens sort que aquí, al país occidental que tant menysprees, tens una seguretat social que potser serà una merda però que com a mínim hi ha metges que et curaran, perquè si haguessis nascut allà ja t'haguessin donat un parell de mesos a tot estirar abans d'anar sota terra.
I no, no vull comprar-te res, que ja prou que en tinc amb les meves coses. I t'aconsello que si no vols quedar-te sense amics, tampoc vagis menjant l'olla a la gent per fer-se d'aquesta teva ONG, que aquí no estem pas per hòsties i no ens sobren els calers. I sobre el sitar -que em vaig comprar aquí quan tu encara no sabies ni mocar-te- tingues una mica de dignitat i no em tornis a dir que "està molt bé per decorar", per a fer bonic. Un sitar és un instrument musical, et sona això? Sí dona, no és pas tan difícil, una cosa per a fer música, i no pas un moble.
Tranquil.la, que un cop estiguis recuperada del tot, ja podràs seguir fent-te palles amb l'India. Menstrestant, para de cardar el rollo a la gent, que prefereixo escoltar el que explica un conegut que ha sortit després de mesos en un centre de desintoxicació -a aquest sí que li ha canviat la vida- que no pas les teves experiències que resulta que són clavades a milers de pijipis com tu.
Si mai vaig tenir ganes d'anar-hi, pel tema de la psicodèlia seixantera i tot plegat, t'asseguro que gràcies a tu -i a tants d'altres com tu que he conegut- se'm han acabat treient totes les ganes, si he de buscar alguna cosa que em canviï la vida, preferixo apuntar-me a l'exèrcit, que com a mínim donen bon equip per anar a muntanya i t'ensenyen a disparar per quan et surti un altre imbècil com tu.
(Tu sí que en sabies, coi).
26 comentaris:
Venerable Iaia, vol dir que tot això no ho diu vosté perquè encara no ha fet el trascendental viatge a l'Índia que li canviarà la vida?
Paraula de pas: Progre
Gairebé ho subscriuria al 100%, sobretot pel fet que molts d'aquests poden permetre's luxes que nosaltres no!
Paraula de pas: ectics ...ètics?
Estic totalment d'acord amb vostè, però quina contundència en les seues paraules, sembla que estiga parlant de una veïna o potser, una cunyada.
jajaja Jo també vaig fer un post sobre els pijipis que va a l'India. Tens tota la raó del món, jo els enviava a tots de creuaer per Somàlia i sense bitllet de tornada. Imbècils!
Odio els instruments musicals-souvenir. I detesto la puta gent que veu un instrument "exòtic" i es pensa que és això, un souvenir.
Fills de puta, apreneu a tocar el flabiol o l'acordió i viatgeu més pel vostre propi país primer, collons! Ah, i agafeu un bon pet de ratafia, ja veureu com us canvia la vida.
Només pensar en anar a aquest país ja em ve una mandra...
...i de tenir experiències religioses i extra sensorials encara més.
Llàstima que la infecció estomacal no fos perpètua!. I a sobre s'haurà portat un catximba de record!.
Paraula de pas: Morts de Ghandi
Uiss miri sense aquell viatge no tindríem aquest post... miri fa segles em van dir: "quan més lluny ha d'anar un a trobar-se senzillament indica que el tipus està molt perdut...", i de pas li pot preguntar si ha tastat la vaca-cola... Ahhh, i per cert els viatges interiors són interiors.. no exteriors i a milers de kilòmetres, això és fer pijing...
Quan m'han explicat allò de que van haver de cagar en un racó a ple carrer, o entre dos cotxes mentre passava gent...ja m'he quedat contenta.
Està clar que és tota una experiència!
A tots aquest jo els recomanaria un viatge a l'Almeria profunda. Això si que és exòtic i et pot canviar la vida: un altre idioma, un altre ritme de vida, una altra cuina, i sobre tot viure en directe un auténtic sistema de castas:(inmigrants, nindundis, subvencionats, funcionaris i "señoritos")
L'exotisme al costat de casa
Fins ara era "in" anar a veure els musicals de Broadway a New York i ara ho és anar a veure algun espectacle de "Bollywood" a Mombay.
Doncs jo ara hi sóc! xD
Val a dir que a mi mhi han enviat pel curru i estic aprofitant per fer el guiri... Pero tanta gent m'estressa, que es reparteixin culló!
No m'hi veuran pas a mi en un país on la gent es renta al riu dos metres més avall d'on acaben de fotre el cadàver flotant d'una mare que no ha suportat el part. Cada cosa al seu lloc, i els cadàvers per mi collons !
vaja...que enfadada avui...
jo vaig pasant eh....uffffff
petonets
Volem el nom, volem el nom!
Viatjar a Orient? Ja ho vaig fer una vegada i no penso pas repetir l'experiència.
Per a mi el món s'acaba a la frontera amb Turquia. A partir d'allà, només hi ha ermots.
No he anat mai a la Índia ni conec a ningú que hi hagi anat. Per si de cas, si a algú se li ocorre aquesta "magnífica" idea, aniré preparat per a evitar saltar davant els collonade que pugui explicar.
Sra. Tiquis, de moment no penso pas anar-hi, encara vull conservar els amics. Si això de "progre" és cert, començaré a pensar en una conspiració per part de google.
Zel, jo també em pregunto com demanen dos mesos de vacances al curro, com es paguen el pis o la carrera... Ah no, que viuen a cals pares i això de portar una part de la paga a casa fa de pringat.
Jpmerch, per sort, ni família ni veïna, només "saludada" i d'aquella manera.
UnaminoriaRadical, en vostè pensava, entre altres. Però si els vol castigar envii'ls a Gaza o al Sàhara amb bitllet també de tornada, que així no podran pas fer-se els màrtirs.
Llesca, una vegada em van regalar un instrument africà amb tota la bona fe del món. Si l'arribo a veure a alguna botiga, no l'hagués ni mirat: El constructor deuria ser precisament dels que es pensen que és "per fer maco", perquè tres de les plaques feien la mateixa nota. I no és que hi entengui d'aquests instruments, però no cal confirmar-ho per google per veure que hi ha qui pretén prendre el pèl a la gent.
Remitjó, no li agrada el futbol?
Txisky, juraria que fins i tot n'estava orgullosa, la tia, un motiu més per cridar l'atenció de la gent.
Molon labe, jo el més lluny que vaig per trobar-me és al bar de la cantonada.
Agnès, potser és que aquests afortunats no han hagut de patir el trauma infantil de que els pares et posin a pixar entre dos cotxes.
CETINA, ben dit, encara que tampoc cal anar tan lluny: Vagi's a viure una temporada a Salt i ja m'explicarà.
(Verge santíssima, paraula de pas: FEISMO.)
Martell de Reus, abans de veure una pel.lícula de Bollywood, m'empasso la col.lecció sencera de les pel.lícules d'en Joselito.
Planinski, el seu cas està justificat, no es preocupi. Em fan gràcia aquells que van allà per ser diferents i es troben tots als mateixos pobles i als mateixos racons.
Dr. Muerte, això és matèria prima per a vostè, home. És clar que d'això se'n deuen guardar prou de mostrar-ho, segur que allà on van tots, tot deu estar ambientat com a algun bar d'aquests del barri de Gràcia.
Sargantana, faci, faci. Espero que es trobi millor.
Josep, no se la voldria pas follar i fer-li un favor?
Pere Lllufa, les Illes Medes compten com a orientals?
Afortunat Albert BiR, vostè deu viure al paradís.
Iaia Punkä: enclotar per caritat? Podria fer-ho, així tindria el cel guanyat.
Millor que agafessin la lepra que una infecció aixi es van desmotant a trossets i desprès els podem dir que la bellesa es al interior no mes per veure la cara que foten. però pel pròxim cop que vagin que aquest, encara que vegin pobresa i la misèria que hi ha, ni ha que torna'n per poder renovar el discurs místic i poder ensenyar fotos al pobre incaut que convidin a casa per sopar curry fusion amb tacos mexicans amb la musica de chambao de fons
Eidrian
Iaia;
ho has clavat.
i hi comparteixo taaaaaaant!
!
Ja, Ja
Aquesta situació ja l'he viscuda..
Quantes vides canviades que al dia següent tornen a quedar com estaven...
Per tant, no et canvia la vida, com a molt et canvia durant 24/48h des de que arribes....
Molt bon Post.
Adeu!!
El pitjor de l'Índia és la gorda aquella que dona abraçades. Ni que fos un teletubbie!!
Proposo fotre a tota aquesta gentussa que fot la pallissa sobre com de diferent veuen el món després de pujar a un elefant i fer fotos a nens morts de gana dins una gàbia de bambú submergida en el ganges... aquest reportatge fotogràfic si que seria interessant!
PD: jo també vaig tenir la temptació psicodèlica-seixantera fa un temps (tant de visitar el país com de comprar-me un sitar... però de jones ja n'hi ha hagut un i les meves mans amb prou feines donen per a una guitarra!)
Olé, olé i olé. Que gran que ets!
I si de passada ha anat a algun ashram la cosa ja pot ser per morir-se. Tanta bondat i tantes hòsties i el que no tenen és collons d'encarar la realitat, que és que cal un canvi estructural, és a dir, una revolució, que acabi amb les causes de la pobresa.
Quina vara.
Un petó.
Sargantanu
Publica un comentari