Botiguers ineptes

Els botiguers es queixen de la crisi, però és que hi ha alguns que "la crisi" és l'únic que poden argumentar per amagar la seva incompetència i la seva falta de vista comercial.

Una vegada vaig entrar amb el gos a una botiga de joguines, a buscar un joc per regalar. No hi havia tingut mai cap problema, per això hi vaig anar. Que consti que si jo sé que en una botiga no hi deixen entrar gossos, ho respecto i simplement no hi compro, vaig a una altra on no tenen pas tants miraments ja que ho interpreto com un senyal de gent com cal que encara no està tan amariconada amb tanta tonteria asèptica. Ells són ben lliures per decidir sobre el seu negoci, i jo de decidir on em gasto els calers.

Quan ja tenia el joc triat, em ve la vella i me diu que el gos no hi podia entrar. L'argument: Perquè era una botiga de nens. I es queda tan ample. Al principi li vaig dir que mai no m'hi havia posat cap impediment, em va contestar que potser era "perquè no l'hauria vist" (li hauria dit que es gradués les ulleres, però com que vaig recordar que fins i tot algun cop l'havia acaronat, el que necessitava era que li graduessin la demència senil).

De seguida li vaig dir que cap problema, que ja tenia el joc triat però que ja l'aniria a comprar a una altra on sí que m'hi deixen entrar amb el gos. En sentir això, se li van obrir els ulls de tal manera que em recordava als dibuixos animats amb els ulls en forma de $. Immediatament la vella va suavitzar el to i em va dir "bueno, te'l puc vigilar jo mateixa a fora mentres la noia te despatxa". I jo que no, que ara sapiguent-ho ja sabia on aniria a comprar el joc i qualsevol regal que hagués de fer a partir de llavors.

Es queixen que el carro no tira però alguns hi posen pals a les rodes.



Aguanti'l fort que va calent, senyora...!

Reflexions antisocials d'un dissabte al dematí

.Aquesta nit ha cardat una fred de cal déu i jo que me n'alegro de no estar penjada a cap aeroport, encara que allà hi hagi calefacció i a casa meu no.

.Quan veig les notícies, m'alegro d'aquesta fòbia social que tinc pels transports públics pel que representen: Cues, aglomeracions, controls, retards... Que fa que sempre m'hagi estimat més agafar el cotxe per sortir, encara que no arribi a cap complex hoteler de la Rivera Maya, però que almenys em porta a la muntanya que vull sense haver de dependre de si algú cobra hores extres o no.

.Mai no he entès a la gent que entrevisten a la tele perquè s'han quedat penjats i ho diuen rient: Si a mi m'haguessin deixat penjada aquests controladors, l'últim que faria seria riure. De fet, l'últim que faria mai seria deixar-me entrevistar per la tele. No entenc com en una situació aixís la gent està tan mansa -en diuen cívica per no dir "amariconada"- i no destrossen tot l'aeroport, que és el que haurien de fer.

.Això que intervingui l'exèrcit en plan salvador té un punt que em posa calenta i tot.

.No he entès mai la gent que diu que "ha de ser dur viure a un poble de la costa a l'hivern": El que és dur és viure-hi a l'estiu, quan es multiplica per mil la seva població i no pots anar enlloc sense haver de fer cues. Precisament a l'hivern, sobretot ara que comença la temporada d'esquí, és quan millor s'hi està.

.Aviam si alguna ànima caritativa em fa pensar que, quan torni de comprar a mercat, he de resar al San Fermin que tinc al costat de l'ordinador pel partit d'avui.




(Avui és un dels dos únics dies de l'any que amb els culers no serem amics...)

Reedito. La mare que els va parir, han canviat el dia del partit perquè els senyorets no tenen avió, com si no haguessin pogut anar de Barcelona a Iruña en autocar aquest matí, que ja se sabia el caos. Segur que si haguéssim jugat a can Barça, ho haguessin fet, els navarresos els tenen ben posats. Collons, per un dia que no jugàvem en horari infantil.

Reedito 3: Avui a les 8, tots els rojillos al Sadar. Si el Bar$a no es presenta, tres punts per a nosaltres. Quina falta de respecte i quina prepotència, havent-hi tants equips que han creuat tota la península en autocar per poder jugar a la seva hora.