Reflexions de can Quetxua

Feia femps que no posava els peus al Decathlon, aquests centres em maregen i les cues m'atabalen, però avui he decidit d'anar a fer-hi un tomb aviam si d'una vegada per totes em compro unes botes de muntanya noves, que les amb que tinc, de fa 10 anys, ja no puc ni atravessar ni un fregat sense que m'hi entri aigua a dins. Al final he sortit sense comprar res, no hi havia res que em fes el pes, només unes putes malles, i em feia massa mandra haver de fer cua per això. Però em pregunto:

.Per què totes les botes per a dona han de tenir coloraines?

.Per què les úniques botes que m'agraden perquè no s'estan de mariconades són les de la secció de caçadors?

.Per què tota la roba en general és d'un sol color i tenen aquests colors tan lletjos? A part del negre, tot són colors pastel que, la veritat, són insuportables.

.Per què no munten un racó-guarderia i així es podria caminar tranquil.lament sense que t'embesteixi un nen jugant a pilota?

.Per què em fa la impressió que, ara que ja s'ha fet un nom, hi ha coses que les trobaria més barates a una botiga del barri? Al final faré com les primeres botes que vaig tenir, que em van costar menys de 2000 ptes a una sabateria de barri i em van durar 5 anys cardant-te'ls-hi canya a diari.

.Com s'escriu correctament "cardant-te'ls-hi"?

.Per què per es triga més per sortir del pàrquing que per atravessar Girona?

.Per què en últimament tinc la sensació que això de "roba de muntanya" és una collonada per domingueros? Per què els primers muntanyistes hi anaven amb espardenyes i arribaven igualment al cim? Sigui com sigui, crec que tornaré a fer la Pica amb la bómber, el marcel·lino, les malles, i uns guans de làtex d'aquells d'infermeria.

.Si abans el mal de tot plegat era el Coronel Tapioca, ara ho és en Quetxua. El que compta per anar a muntanya és el cap i sobretot la sang freda. La resta, collonades.

.Reflexió extra: Per què hi ha qui de les persones grasses, "gordes" vaja, en diuen "reforçades"? És l'última cosa que em faltava per veure després de llegir l'article d'una gorda -que s'autodefineix com a reforçada- i que es queixa que no pot consumir perquè no troba roba moderna de la seva talla. Aquesta reflexió no té res a veure amb el post, però m'ha vingut al cap escoltant "No te vayas gorda" de Superuva, grup que he descobert gràcies a que estava enllaçat amb el grandíssim tema "A los chicos de mi barrio" de Ricky Espinosa, que no em cansaré mai d'escoltar.

Qué confusión qué confusión, qué confusióooon una remera rockera quiero yoooo.. Hòstia santa què bons, sort que de tant en tant es descobreix bona música més enllà dels 80.



(D'aquestes tampoc en tenien, allà...)