I és clar, després s'ha d'engreixar la llista, i per això hi apareix tota la família al complet, fins i tot hi fan constar els avis que ja ni surten de casa. Quina farsa, déu meu. Que no veuen que, per més interessants que puguin ser les propostes que diuen, fent això d'omplir per omplir, ja es desacrediten per si sols?
També em decep molt veure aquell antic company de gresca, revolucionari com ningú, que no en volia saber res dels polítics i es cagava en els ajuntaments, que ara de sobte se li ha despertat la vocació de servir al poble i apareix a una llista. Suposo que no hi deu tenir res a veure el fet que ara hagi heretat uns terrenys no edificables del seu pare.
I per què, en canvi, les persones que no tenen cap mena d'interessos particulars o familiars, ni negocis, ni conflictes veïnals, que viuen tranquil·les, la majoria no en volen saber res, de llistes?
Com a mínim, també hi ha qui -en conversa privada- reconeix que s'hi ha posat, fart de semblar burro, fart que tothom que ha manat hi ha fet la seva, perquè ara a ell també li toca, que estem en un món individualista, en un campi-qui-pugui on si no mires tu pels teus interessos ningú no ho farà mai per tu. I quan veig el que arribo a veure, penso si en el fons no té raó, si en el fons ser idealista és ser un beneit que no duu a res més que ser un cornut i a pagar el beure. Que són temps de crisi i que un s'hauria d'espavilar a xuclar de la mamella tan com pugui.
I sí, és curiós que, si coneixes molt a fons un poble, ja saps què s'hi farà en funció de qui hagi guanyat o no: Ja saps on s'aixecarà una casa i on se'n farà enderrocar una altra, on faran un carreró peatonal i on zones blaves, quina paret faran anar a terra i quina no, quin camí asfaltaran i quin no. Ja saps quina empresa de neteja ara treballarà per l'ajuntament, i quina s'haurà de buscar la vida per altres bandes. Sobretot si saps a qui es pentina el nou alcalde. I casualment, res de tot això no apareixia al programa electoral.
("No ho faig per diners, ningú no pot viure del sou de regidor d'un poble petit...")
7 comentaris:
I encara sort que no som sicilians, que sinó també sabríem qui apareixerà en una cuneta amb un tret al cap. ( Perquè no ens deixen que si no)
Ah, els catalans! Portàvem anys y anys convençuts de que aquí això no passava i mira... resulta que caguem com tothom.
Com deia Rubianes, del primer a l'últim enganxats pels collons d'un ventilador i vinga donar voltes!
Miri un cop va dir un polític "Si no em puc servir del càrrec perquè el vull?", tal com vostè diu, "Si jo no vigilo els meus interessos ningú els vigilarà...", tot i que amb sort els de poble fan el que volen, que els de capital fan el que els hi diuen...
Si al Principat no hem patit una bombolla tan bèstia com la valenciana és perquè ací la Gene tenia una DG d'Urbanisme que posava ordre. Bé, posava una mica d'ordre, que ja és més que el que havia al sud.
En tot cas, pitjor és el govern autonòmic: el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, és de la patronal de la sanitat privada. Ergo té interessos particulars en el ram. Si la sanitat pública és una merda, la gent es farà d'una mútua. Tissorada al cantu.
El mateix podem dir d'Irene Rigau i el seu negoci amb l'escola privada.
Del govern central no en dic res perquè em poso a plorar.
Iaia, li confirmo que ser idealista és ser beneit.
Almenys que es sigui idealista-materialista, idealista-terrorista, idealista-activista o idealista-economista.
Jo ja estic fins el Sant gorro de la propaganda que m'enviin propaganda electoral pel facebook, em sembla que comencaré a eliminar gent. A sobre que estic a fora m'han de donar la tabarra. Es pot ser idealista, sense fer-te gaires il.lusions i intentant tocal el màxim els collons els de dalt.
Si només fos als pobles....
Publica un comentari