La lluita per la permanència és dramàtica. Sobretot quan passa a l'última jornada. No desitjo el descens de (gairebé) ningú. Només la nostra salvació. Aquest any m'ha sabut greu pel Dépor. Quina esportivitat el València, per no celebrar els gols, i sobretot per no haver-se deixat empatar (no s'hi jugava res, i no seria el primer que un equip ho faria). Quina bona afició, la del Depor, que els aplaudeix fins al final. Espero que l'any que ve ens tornem a trobar tots a primera, que s'ho mereix.
El més acollonant és que hem passat de lluitar per no baixar, a acabar a 9è lloc a només 2 punts de l'Espanyol, un equip que fins la jornada passada lluitava per Europa. El futbol té aquestes coses. Però potser per això m'agrada tant.
Felicitats al Barça per haver guanyat la lliga, espero que també guanyi la Champions. Però sobretot, felicitats a tots els rojillos del món. Som una afició collonuda. Tant, que no ens en podem estar, de saltar al camp. Ni de guanyar al Madrid. Què grans. Ens veiem la temporada que ve, a primera, per descomptat.
AUPA OSASUNA!!!
(Una pregunta: Algú sap per què a la plana principal només em surt l'últim post escrit? Em passa des de la caiguda de blogspot)
3 comentaris:
ara diria una cosa impertinent però al final semblaré una malfollada quejica. i total, què us importa que no m'agradi el futbol?
(però és que d'incloure's quan un equip guanya: hem guanyat, ens hem esforçat molt... em supera. JA ESTÀ, JA HO HE DIT).
Això del Osasuna te molt de mérit!
Esderay, no ha sentit a dir mai allò que l'afició és el dotzè jugador?
CETINA, ja veu, cada any amb l'ai al cor fins al final. No m'estranya pas que hi hagi metges que pautin el futbol amb pacients que pateixen arrítmies.
Publica un comentari