dimecres 8 de juny de 2011

Revolucions de pa sucat amb oli

No he passat per l'acampada de Barcelona, tot i que reconec que m'aniria bé fer-ho per agafar una bona dosi d'odi, tal i com fa i suporta estoicament la companya Llesca.

Però veient les notícies, els fòrums, fotos i blogs, me'n puc fer una idea del que és aquesta particular "revolució". No dic pas que al principi tot això tingués molta força i despertés moltes simpaties, però hi ha una sèrie d'aspectes que fan que tot això hagi acabat essent el circ quissoflauta de sempre, i que provoquen que al final només s'hi acostin els de sempre, malgrat que ells insisteixin a dir que "hi ha de tot".


A l'acampada de Barcelona, pel que he vist pels mitjans, hi ha certes coses quasi sectàries que -a mi particularment- em farien enrere si hi tingués intencions d'acostar-m'hi.

.Això d'aplaudir movent les mans com si fóssim tarats amb parkinson. Ara resulta que picar de mans fa burgès? O és que la fressa molesta? Collons, és que veig vídeos i em quedo sense paraules.

.El fet que això s'estigui convertint en el que critiquen: Que el que decideix una majoria hagi de ser obeït per tothom, minories incloses. Per exemple, suposem que es prohibeix estar-s'hi amb el gos per no donar una imatge costra. Si jo m'hi estic amb el gos perquè no el puc deixar sol a casa, i vigilo de no deixar-lo suelto i de recollir la merda com faig a tot arreu on vaig, per què m'he de fotre només que perquè d'altres no ho fan? No estan fent llavors el mateix que està fent l'ajuntament quan ens cobren 40 € a l'any amb aquest pretext?

.L'obsessió pels símbols i banderes: Si no puc anar amb cap estelada lligada a l'esquena o amb la samarreta de la selecció catalana -que no hi vaig mai, però és per posar un exemple-, tampoc no hi vull veure ningú amb el palestí al coll. Siguem coherents, doncs, no? On és la llibertat d'expressió? On és la llibertat del vestir (ells, que tan en contra estan de la prohibició del burka)?

.Tallers -o comissions- de feminisme, de ioga, de massatges, ecologisme... Sincerament, cal? Què passa si hi munto un taller de mecànica de cotxes, o de futbol? Hi tinc dret, o s'ha de decidir a l'assemblea per majoria (perdó, volia dir "consens")?

I de passada, aprofito per dir que n'estic ben farta d'aquells ecologistes de bicicleta i transport públic que es fiquen amb tu per tenir cotxe (fa de petitburgès i anti-ecològic), però que després, quan volen anar a muntanya -on el cotxe de línia no hi arriba-, s'enrecorden ràpidament de tu.



Cal dir que a Girona, pel que he vist des de fora, afortunadament sembla que no estan amb tanta tonteria. A les concentracions davant de l'ajuntament, la gent aplaudeix com cal, i qui vol parlar de POBLE CATALÀ, ho fa sense embuts (gran, en Mià, sí senyor). 



(Això és de l'acampada o d'una manifestació del Basta Ya?)

14 comentaris:

Txisky ha dit...

El quissoflauta bo, és el quissoflauta mort!.

Alyebard ha dit...

quinze dies seguits de pluges fortes i se'ls acaba la collonada. I a sobre dutxa de franc.

Anònim ha dit...

DONCS ARA EL LLIBERTARIS FAN CORRE QUE AIXO DE "DEMOCRACIA REAL",ES UN SLOGAN CUINAT PER LA C.I.A.
JUGANT AMB BARCELONA

Llesca ha dit...

Veig que combreguem Iaia. Sort que a Girona no són tant mariques i no els hi fa vergonya dir que són catalans. Però és lamentable que la capital estigui plena d'espanyolistes que volen imposar els criteris que ells creuen que són adients ara mateix i que diuen que parlen i escriuen les coses en castellà per educació, perquè així tothom les entén. Doncs a prendre pel cul. Si em surt dels collons passar pel mig de la plaça vestida de pubilla i amb una estelada que no em vingui cap pollós o cap gafapasta contracultural a fer-me el discurset del famós "apolitisme" que defensen per damunt de tot. Això quina broma és?

Molon labe ha dit...

Miri que han batut un record de nassos fins ara els polítics tenien el record de parlar sense arribar a cap acord, segons els guiness aquest record l'han batut els indignats...

Gaby ha dit...

Doncs miri, penso amb força precisió el mateix que vostè.

Quan vaig veure al diari, sobre una noticia d'un presumpte abús sexual, allò de la comissió cultural ha dit...,la comissió de cuina...la comissió de feminisme..la comissió de comunicació...vaig estar uns minuts dubtant si havia entes la noticia.

Com bé diu, indignats som molts els que ho estem per diversos motius. Però en comptes de estar acampats perquè no munten un partit i es presenten a les eleccions? (Potser els votaria, si em presenten un pla per sortir de la crisis, per tenir més ajudes socials i per viure millor)

El que els hi està passant ara (intrusisme laboral).. se'ls hi colen okupes, gamberrilos, gamberros i delinqüents es una prova que res es tant fàcil com sembla i ara, sino marxen, hauran de crear la comissió de seguretat per fer fora, encara que sigui amb la força(s'hauran de protegir amb armilles de seguretat, casc i porres per si els intrussos usen la violència), a la gent que el hi està torpedejant l'acampada.

Es el mateix de pares que es queixen de l'escola dels seus fills...que sino fan això, que si l'altre...deixa de queixar-te, apunten a l'AMPA, presenten al Consell Escolar, fes-te delegat de classe, ves a les reunions..i llavors proposa les teves idees i lluita pel que creus..que normalment sol ser força difícil.

Jo sempre dic el mateix. Sino tens ganes de canviar res, queixa't, si vols canviar alguna cosa, actua.

surfzone ha dit...

Li vaig dir a la meva dona que, efectivament, el que més ràbia em feia era que aplaudissin com els sords. És de subnormal. Ja ho he dit.

Josep ha dit...

Aplaudir amb les mans no és nou, ja ho feien l'any 2003 a les concentracions contra la guerra.

Els esplais han fet molt de mal. Si teniu un fill apunteu-lo a una Lògia Maçònica, aprendrà coses més útils.

estrip ha dit...

Només falta que surtin a l'anunci d'estrella i hi hagi una història d'amor entre un de la comissió de cuina i una de la comissió de de perruqueria.

sergibr ha dit...

A mi a l'EGB em feien aplaudir així i ja de petit ho recordo força ridícul. Perquè si es tracta de no fer soroll, pel mateix preu em trec la pixa i començo a fer molinets.

Josep ha dit...

Sergi BR: hi ha una dona que afirma que tu, ni molinet ni ventilador, ni cordeta de filet.

Dona que, per cert, està casada amb un Mosso d'Esquadra.

Noa ha dit...

"aplaudir movent les mans com si fóssim tarats amb parkinson"? ostres, això m'ho he perdut. Ja ho buscaré al youtube!

I què fa que entre aquesta gent hi hagi tantes rastes? quin niu de merda!

Anònim ha dit...

Això d'aplaudir com si fossin tarats amb pàrkinson ho feien perquè amb els aplaudiments se solia tapar la veu de la persona que parlava.
I sí, jo també en vaig estar fins als collons, de la tonteria que tenien amb les banderes i els símbols. No vaig parlar a cap assamblea, però almenys vaig deixar-los un parell de comentaris a la web dient-los que el seu estimat poble té les seves ideologies anticapitalistes i els seus propis símbols, i que és totalment absurd prohibir la llibertat que té una persona de dur X bandera com a representació de l'inconformisme, la lluita i la indignació que els 'indignats' diuen entendre i padir. I per cert, aquí a Palma, era habitual veure pseudopunkarres pululant per la plaça amb les seves A, i ningú els deia res.
Sí que és cert que jo no trobo gaire lògica als tallers de massatges i/o de ioga. Els d'ecologisme els veig més lògics, però els de feminisme... No fotem. No és que hi hagués d'haver una comissió o taller especial per discutir el tema del feminisme, sinó que el sistema sexista hauria de ser un dels principals motors del 'moviment indignat'. Si a un moviment d'aquestes característiques (poc clares, però que s'intueixen) el separem totalment d'una cosa tan estúpidament bàsica, podem deixar de fer el subnormal i plegar. El mateix amb la qüestió nacional dels pobles oprimits.

un de casa ha dit...

Tant que porten la bandera de tolerants... i si no penses com ells ets un cap-quadrat retrògrada. Pq ells tenen la solució bona i són superiors a tu... sisii... Que us petin! Pijipis!