He decidit canviar la foto de capçalera del blog després de 3 anys amb la mateixa imatge. Aquelles xibeques buides -foto feta personalment a casa uns amics- fa temps que van deixar de tenir el significat que tenien quan la vaig penjar com a foto de capçalera. Hi ha vegades en què has de cardar un cop de fre a fons si no et vols estimbar tu també contra el mur que tens davant, al que hi anaves de pet, després de veure com alguns companys no varen saber frenar a temps.
I he decidit substituir-la per aquesta, que forma part d'una passió que tinc de fa mesos, que és la de col·leccionar fotos antigues de trens, autobusos, i sobretot, de metros i estacions de Barcelona, especialment de quan existien el Gran Metro i el Transversal, i el metro era un transport bonic amb unes estacions amables, cuidades, amb autèntiques obres d'art, i amb gent que t'atenia personalment, i no pas com ara, que per voler ser molt modern s'ha tornat gris, impersonal i desagradable, carregant-se qualsevol cosa que pogués sonar a antiga, és a dir, carregant-se qualsevol cosa que sigui purament ornamental. Normalment això ho fan els mateixos que es lamenten que en el passat s'haguessin enderrocat temples i monuments que avui dia serien maravelles del món.
Sempre m'han atret els móns subterranis, els túnels, els llocs abandonats, i evidentment, els motors, els engranatges, les politges,...
Aquesta en concret és de la desapareguda i mítica estació de Correus. No m'he posat a buscar encara la sèrie a la que pertany la unitat de metro. Si algú la sapigués, li estaria molt agraïda.(Edito: Si no vaig errada, és la mítica 300).
El dia que treguin una maqueta per muntar del sèrie 1000 -el blau, evidentment-, faré cua a la porta de Can Palau tres nits seguides, si cal. Però això no passarà mai. Ningú no s'arriscaria a perdre calers per satisfer quatre sonats o jubilats amb poca feina. Si fins i tot el museu del transport del Clot del Moro va haver de tancar perquè no era rendible (o això van dir).
(Això és el que queda actualment de l'estació. El que donaria per fer un salt al passat i visitar-la com era abans. Desconec l'autor de la fotografia).
11 comentaris:
Estimada Iaia, diuen que només aquells que queden relegats pel pes del seu passat i són incapaós de superar-los reneguen del mateix... i no pateixi que al final el temps deixa cadascú al seu lloc, i miri per estacions de metro si mai pot li recomano Paris o Moscú, que de "modernes" s'han tornat "velles", com diuen per allí "Si una cosa funciona i agrada no cal córrer el risc de cagar-la canviant-la..."
Ai ai ai
Jo també arreplego fotos antigues de trens però normalment de superfície i també vaig poder anar al museu del Clot del Moro abans que el tanquessin. Amb el teu permís em baixo aquestes dues.
Ja ho diuen; renovar-se o morir.
La seguiré d'aprop!
Si li interessa al metro de Barsalona fan recorreguts nocturns en un comboi antic i fan parades a estacions fantasmes. Es veu que mola molt i tal i tal ... no se quan ho fan ni el que val, però ja que li ha sortit la vena talp, doncs miri al web de transports mentropolitans de barcelona, si li interessa.. La foto molt guapa.
Liar-te amb el n*n*k* t'ha afectat seriosament. Ara ho veig.
D'altra banda, és estrany que ningú hagi afegit encara el grafitti: "en mi cara".
Molon labe, he vist fotos del metro de Moscú, i és realment impressionant.
Josep: I cebes.
Martell, doncs si en vols més, ja saps!
Noa, d'acord, però no tan d'aprop, que corri l'aire al clatell, eh?
Tiquis, es feien a l'estació de Gaudí, però la varen remodelar, i tampoc no m'agraden aquests "viatges al passat" amb tot trucat, prefereixo mantenir-ho a la imaginació. L'ideal seria ser treballador de manteniment de TMB. Però merci!
Sergi, em preocuparia seriosament si això hagués vingut d'ara, sort que ja portava mesos amb el tema.
iaia, definitivament te cops amagats.
aquesta passió nova és millor que unes birres buides i rovellades!
Cada dia la tenim més passada, la iaia... pobrissona ;-)
D'aquí poc ja ni recordarà com ens diem ni res, txotxeja força...
Felicitats pel canvi d'imatge!
El subsol en general és un mon fascinant i particularment el ferroviari.
Publica un comentari