Platja i muntanya

Porto un temps que estic intentant no fer-me mala sang amb coses que veig i que m'emprenyen, especialment a la platja. Recordo quan l'any passat vaig veure com venia una parella de la guàrdia civil a la sorra -suposo que pel tema de competència de costes-, els havia cridat una dona que en aquells moments semblava una lloca esverada, perquè volia que un pare, que estava fent tranquil·lament un castell de sorra amb els seus fills davant d'ella, desfés el castell. Li deuria molestar a la vista, o simplement, li deuria emprenyar que algú estigués gaudint d'uns moments de felicitat amb els seus. Els agents es van limitar a parlar amb el pare, no arribava a escoltar què li van dir, suposo que li deurien fer entendre a la seva manera que aquella dona estava a punt de tenir una crisi nerviosa i que més valia no haver d'acabar cridant a urgències. Total, que quan van marxar, l'home va acabar desfent el castell, i imagino els pensaments que deurien tenir aquella pobra mainada (i sobretot imagino la conversa que deurien tenir els picoletos entre ells). Això em va indignar moltíssim, vaig arribar a desitjar que a la lloca histèrica li agafés un tall de digestió i s'hi quedés, però vaig procurar no fer-me mala sang perquè amb aquests mals pensaments només aconseguia posar-me nerviosa jo.

També procuro no emprenyar-me quan algú, tinguent espai, posa la tovallola a menys d'un metre de la meva. No entenc aquesta mania d'alguna gent a aglomerar-se -quan hi ha espai-, a no respectar les distàncies personals, suposo que és que hi estan més acostumats que no pas jo.

Quan passen coses d'aquestes, llavors em poso a pensar en aquelles coses realment dolentes: Que només a uns quilòmetres enllà, tirant cap a l'interior, hi ha gent que es treu de sobre els gossos quan aquells ja no li fan servei per anar a caçar, o simplement quan estan tips de sentir els seus lladrucs que avisen de la presència d'un foraster. Això sí, tenen escrúpols ells, no són capaços de matar-lo amb les seves pròpies mans, el porten a un veterinari perquè faci la feina bruta, i després diuen que "el vàrem haver de fer matar", que queda millor. Llavors penso que aquelles famílies de la platja potser se't posaran a un metre de la tovallola i això emprenya, emprenya molt, és només que estan acostumats a les aglomeracions, però m'agrada pensar que segurament seran incapaços de fer mal a una mosca, i si tenen gos, procuraran sempre donar-li el millor afecte.

De vegades penso que una de les coses -entre moltes altres- per les quals tinc aquesta necessitat vital d'anar sovint a muntanya, és perquè no m'emprenyo mai amb res ni ningú, no pas perquè no hi hagi gent -a qualsevol cim emblemàtic per aquestes dates hi ha tanta o més gent que a la platja-, sinó perquè em fa la impressió que la gent que fa aquestes coses "perilloses i inútils" per gust, sembla que estigui feta d'una altra pasta, potser serem tots una colla d'insensats i imprudents, però com a mínim, no m'he trobat mai amb ningú que em faci emprenyar. 

(A la cassola, et posaran a tu, per delinqüent!)