Futbol D.E.P.

Un país que passi futbol de Primera un diumenge a les 12 del migdia, va directe cap a la seva destrucció social: Allà on sempre hi hagut taules plenes de cerveses, entrepans, i patates braves, ara només hi ha cafès amb llet i crosants. Els bars ara semblen cafeteries de iaies.

A la segona part ja hi ha qui comença amb les cerveses, però collons, això de fer un cafè i tot seguit la birra, et carda una patada a l'estómac que et deixa ben distret. Perquè després, quan acaba el partit, seran molts qui hauran d'anar a dinar a cals sogres, i no és qüestió de presentar-s'hi amb una castanya de mariasantíssima. A més, abans tenies l'excusa que havies de marxar aviat perquè hi havia partit a les 5. Ara, si han jugat a les 12, aquesta excusa ja no serveix.

I tot això perquè els xinos, que seran els nous amos del món, puguin veure el partit. Però sincerament, si els xinos han d'emocionar-se amb partits tan "espectaculars" com el que els hi vam oferir ahir a les 12, realment poc que arribaran mai gaire lluny.Perquè dubto molt veure un Barça o un Madrid jugant un diumenge a les 12.

Per no parlar del mal que fa al futbol base del país, que és quan acostumen a jugar a aquestes hores, i que si ja poca gent tenen de públic, menys en tindran si juga l'equip de primera divisió. Es podran veure autèntics drames familiars, pares amb greus conflictes morals: He d'anar a veure el meu fill o el meu equip de l'ànima?


Però el que en realitat em sap més greu de tot plegat, és que en no haver-hi partits simultanis (màxim n'hi haurà 2), es perdrà allò tan màgic del Carrusel Deportivo. Allò de la rrrrrrroooonda informativa. Allò del pi-pi-piiiiiiip-pip-piiiiiiiiip "HAY GOL EN CARRUSEL DEPORTIVOOO", que et posava el cul ben estret, que apujaves el volum de la ràdio aviam si pels crits del públic podies deduir si havien marcat els locals o els visitants... En fi, tantes coses que ara es perdran, que eren tan entranyables, i que feien màgiques les tardes de diumenge. 

Per no parlar d'això de les ràdios: Perquè fins i tot el carallot d'en Mourinho parlés en defensa de les ràdios, és que realment la cosa és greu.

Als seguidors, als qui van al camp, els qui ho escolten fidelment per la ràdio, als qui han fet que l'afició a aquest esport avui dia sigui la que és, a aquests que els bombin. Els xinos, que xalin veient un espectacular Atletico-Osasuna. Com que em temo que no serà pas el primer cop que ens tocarà jugar a aquesta hora, al final potser encara hi haurà una penya rojilla i tot, a la xina. Potser a partir d'ara, a les botigues de xinos hi veurem les bufandes de l'Osasuna.

Com a mínim, ja tenim un punt, encara que sigui a base de partits tan avorridots com els d'ahir.

Visca el futbol i visca el futbol a les ràdios.