Una persona -com els avis de la guerra- que malauradament sap què és la fam i la misèria, de seguida que pugui i les circumstàncies econòmiques li ho permetin, farà l'impossible perquè els seus fills no hagin de viure el mateix que ell i tinguin com a mínim un regal. De cap de les maneres se li passaria pel cap fer-los passar el mateix que varen haver de viure ells.
Però aquests pares alternatius són gent que han crescut en la prosperitat, i que enlloc de sentir-se afortunats com qualsevol persona normal ho estaria, tenen un buit i un autoodi tan gran que no saben ni d'on els hi baixen. Són gent que quan eren petits van tenir regals per reis gràcies a que els seus pares s'esforçaven per fer-los feliços, i ara han decidit negar aquesta felicitat als seus propis fills argumentant no sé quines històries "alternatives".
Tan alternatius són que no tindran ni ideia del trauma que suposarà a aquest nen tornar a col·legi i haver de dir que a casa seu els reis han passat de llarg, o haver d'inventar-se joguines imaginàries per no sentir-se desplaçat, tot això mentre pensa que els seus pares passen d'ell.
Perquè no es tracta de caure en el consumisme absurd, tampoc, però tampoc de tractar el teu fill com si fos un conillet d'índies en el projecte de la teva societat alternativa anti-tradicions i a sobre anar orgullós dient com de diferent és el teu -pobre- fill. Si això no és egoisme, que m'expliquin què és, sinó. Potser algun dia s'adonaran de l'error, però potser llavors ja serà massa tard.
A més, aquests pares són un insult als voluntaris que aquell dia es dediquen en cos i ànima a distribuir joguines als nens més necessitats per tal d'evitar que cap nen es quedi sense joguina. Si tan alternatius volen ser alguns, que se'n vagin a viure a qualsevol lloc del seu estimat orient - i que no tornin mai més, sobretot-, o que es facin la vasectomia i aixís faran un favor a la societat.
18 comentaris:
Exacte. Creadors de traumes.
Per aquesta gent el tió només deu cagar tofu, llet de soja i guies de viatge a països orientals suficientment tercermundistes per impactar als amics amb fotos de nens somrients al facebook, via iPod 2, cosa aquesta última, per cert, absolutament gens occidental.
Pares alternatius?
Que te d'alternatiu comportar-se com els pares de tota la vida que s'entestaven en que els seus fills visquessin la vida que lls no van poder (o no van tenir collons) de viure?
No em fio ni em fiaré mai de la gent que va a la India i vol fer-te combregar amb rodes de molí! "a l'Índia no tenen res i bé que són feliços". Sí? sobretot si se't mor un fill d'una infecció que aquí es curaria amb 8 dies d'antibiotic. Anda ya!!!!
Per què no els trenca la cara directament i després demana que tutelin els nens. Com a mínim al centre de menors de GRO van passar.
Hola,
després de llegir el post i els comentaris,
respecto l'opinió de la Iaia Punkarra i de les persones que han deixat el seu comentari, com m'agradaria que es respectés la meva.
Només vull dir que malgrat ens sembli una aberració que pares deixin de celebrar la festa d Reis pels seus fils, estic segura que aquests pares tenen prou raons per fer-ho, i no només la de "ser moderns alternatius" o tofu-reros...
Si es té la creença que els pares ho fan el millor que saben, i es parteix d'aquí respectant-lo, els nens que no celebren els Reis no han de ser menys a l'escola que els que ho celebren.
Segurament hi han altres espais a on reben regals o, senzillament, tenen sorpreses.
Potser el traume el creem els adults.
:)
Respectant les opinions de bona fe, l’immensa majoria dels fets de la gent amb possibles són modismes i modernismes. Moltes vegades no es celebren actes d’arrels religioses només per què és la religió del país. Per exemple, no fer pessebres als coles per no molestar a nens d’altres religions no cristianes és penible i una imbecil•litat que només pot néixer de pensaments befis i tanasis, i que consti que això ho diu un de la RCC. Els tant moderns que no fan regals per reis, no bategen els nens ni fan la comunió per què diuen que els nens han de triar la religió, com si de grans no fóssim manipulables, acaben sent més ‘cutres’ que dingú. Sobre els nous pinfloids socials, com diuen els francesos, “plus ça change, plus c'est la même chose”. Salut !
Exceptuant casos extrems, rotllo Josef Fritzl, tots els pares estimen els seus fills, i els fan regals.
Varia el pressupost, la intencionalitat, la vistositat i el moment, però sempre fan regals.
Al segle passat, quan jo era un nen que anava a l'escola, ja hi havia de tot: gent de Reis, gent de Santa Klaus, gent de Tió, un euskogarrulo d'Olentzero i també hi havia pares hippies que feien els regals el primer dia de festa. Els fills, avui en dia paios de trenta-i-tants anys, no són pas persones traumatitzades. O no ho són més que la resta de la població.
I un darrer apunt: les tradicions tenen un origen, i sovint una evolució, i fins i tot una mort. Abans del mite dels Reis Mags ja hi havia pares i fills, i ja es feien regals.
Tant li fa l'excusa, l'important és demostrar que estimes... i, si és possible, educar.
Et segueixo fa temps, des d'un post que vares escriure sobre les parades de queviures sobre-naturals i a preu sobre-naturals tb!!!! m'ha fet il.lusió que t'hagis adreçat a mi...pel que fa als pares que no celebren els reis amb els seus fills no puc fer més que desitjar-los l'infern, que cremin lentament com incendien ells l'ànima dels seus fills en tan assenyalada data!
Enfrancis, aixís els surti un fill caçador!
Cetina, qualsevol dia agafaran el nen i l'enviaran a un col·legi de l'India, perquè aprengui "a viure", en serien ben capaços.
Queta, doncs en conec una que d'aquí no res en torna. Perquè aquest és el mal: Que molt de rotllo espiritual (i s'han de tenir calers per anar-hi, també), però sempre acaben tornant.
Alyebard, al centre de menors com a mínim tindrien tele (que probablement a casa no en tinguin) ja que allà si hi ha una única cosa que no rebentin, és la tele.
:), no direm pas que no ho facin amb la "millor intenció", només que potser quan s'adonin del que han fet potser serà massa tard, i el fill se'ls convertirà en un hooligan rapat que anirà cardant pallisses a hippies (no seria pas el primer cas).
Lluís, el que he dit abans, el més probable és que els surti un fill rapat que surti "de cacera" per les nits. A la RG en tenim més d'un cas. Déu n'hi do de la de gent d'aquesta que hi ha també per la RCC, ja us planyo.
Josep, i els fills, estimen els pares?
Anònim, aquesta sí que és bona!! No m'ho pensava, i déu n'hi do si en fa, de temps (suposo que com jo). Apa, salut i bona pesca!!
Iaia: crec que conec totes les combinacions.
Iaia, no estic d'acord amb les teves conclusions.
No tenen perquè sortir nois rapats, i si al final ho són, què passa? No tots els rapats es dediquen a apallissar.
Només les persones què no es respecten i que no respecten als altres són capaços d'apallissa; però en tot cas estem parlant de cas extrems. I no crec que el tenir o no regals el 6 de gener faci "nois extrems".
Potser m'equivoco, i si és així demano per anticipat disculpes, però no llegeixo en molts dels comentaris gaire "respecte" a sortir-se de la "norma" social.
Estic amb en Josep i subratllaria "respectar la diferència" i "estimar educant" amb o sense Reis.
Si tots els pares tinguessin la mentalitat de iaiona conservadora que té l'autora d'aquest blog, no hi hauria hagut mai punks, ni res que fos mínimament diferent.
Ser un més és la via fàcil i covarda: qui té por a ser com és i viure com li agrada serà un frustrat i farà dels seus fills un desgraciats.
I açò val per a tothom: pel que no menja porc i celebra Hanukà, pel que va missa i celebra la missa del gall, per l'ateu vegetarià que practica l'intercanvi de parelles i pel que passa de tot i es queda a casa mirant la tele.
Mentre no perjudiquis als altres, viu com et roti. Mentre facis crèixer una persona sana i mínimament racional i sociable, educa com et sembli millor.
Conec uns pares que són l'extrem del subnormalisme absolut: són tan alternatius que han explicat el secret dels Reis i del tió al seu fill de 4 anys. Es veu que no els agradava enganyar-lo. M'agradarà molt veure'ls quan expliquin per què no es parlen amb la tieta X, per exemple. També és possible que per explicar-los com es fan els fills, li facin una pràctica en directe davant d'ell, així ho veurà amb tots els ets i els uts...
I també crec que el Josep no té raó, en aquest món que vivim el "fes i deixa fer" no serveix (o com a mínim no serveix a l'escola, on els fills de la majoria faran tantes putades com tinguin a l'abast a aquell que és diferent), el ramat mana la societat...
Surfzone: no sé on vius tu, però on jo visc la homogeneïtat no existeix. Quan jo era petit ja hi havia molta diversitat, i avui en dia és una passada. Per això, més enllà de referents nacionals comuns i festiu, com Sant Jordi o el Tió, no hi ha gaire cosa més en comú d'una llar a l'altra.
Encara recordo com els que volien fer la primera comunió patien comentaris punyents dels que a sa casa eren evangèlics (i paios, no pas gitanos), testimonis de Jehovà o ateus.
A ta casa pots fer les festes que et roti, només faltaria. I si algun nen no enten el que fan els teus fills, que espabili, que la societat és plural i complexa.
Surfzone, la importància d'educar en el respecte, té com a base la diferència :)
Ara es parla de Reis, però es podria parlar de qualsevol altre cosa. El respecte a la diferència és fonamental per la convivència.
Josep, jo visc a Vic, ciutat paradigma de la multiculturalitat; som tan multiculturals que aquí ens ha sortit un titella neonazi que vol una cadira i viure de la moma criant la demagògia pels carrers. Vostè continua vivint en la contradicció: parla de referents comuns i festius. Faci-li entendre a un musulmà que ha de fer festa per Sant Jordi (patró dels croats). Això de la festa del tió tampoc ho acaben d'entendre; una festa pagana reciclada cap a la cristiania és poc atractiva, suposo.
Benvolgut :), no cal que em parli d'educar en el respecte de la diferència. Una cosa és no fer distinció per qüestions de raça, sexe, religió... i l'altra és veure com uns pares subnormals que es creuen més moderns que Andy Warhol a l'edat mitjana aconsegueixen crear uns traumes de per vida als seus fills.
A casa ja ens preocupem que les filles es facin amb tota la canalla de la classe, tant sigui el Josep o l'Arnau com l'Hajar o la Khadija, per a mi són tots iguals (no com altres nens, que ja he sentit sovint a la cua de classe un "amb tu no juguem perquè la meva iaia diu que només puc jugar amb blancs").
Surfzone: cap contradicció. Quan dic uns referents comuns vull dir uns referents nacionals, independentment de la ideologia o l'origen dels ciutadans. En el cas català, Sant Jordi; en el cas nord-americà, el Dia de la Independència. Fora de dues o tres dates al calendari, la resta que faci el que li roti.
He tingut la sort de treballar a una empresa que ens donava plena llibertat per gestionar els vint-i-dos dies festius, i cadascú fou feliç muntant-se el seu propi calendari.
Per cert, Sant Jordi, com Sant Agustí, Sant Pau, Joan el Baptista i Jesús de Galilea, TAMBÉ és un referent per l'Islam (per a les branques majoritàries de l'Islam).
Publica un comentari