divendres 3 de febrer de 2012

Prevenció

Enmig de tot aquest panorama hivernal que com a mínim ens manté una mica distrets, hi ha una cosa que no entenc: Els pares que, davant els plans de prevenció en què se suspèn el transport escolar -i en alguns llocs, les classes- per evitar possibles tragèdies a les carreteres, l'única cosa que els amoina és pensar què en faran dels seus fills. És sentir a alguns pares parlar, i veure que si fos per ells, farien anar la mainada a col·legi encara que hi hagués una amenaça de bomba nuclear.

Pot ser que, després, en alguns casos la prevenció hagi pecat d'excés, tal i com sembla que ha passat en aquest cas. I millor, que hagi estat aixís! Però és clar, aquests pares ara han estat els primers a protestar "que no hi havia per tant", que "han hagut de pagar una cangur i no calia", etc. Collons, tu! Que s'estimen més, llavors, que la propera vegada no hi hagi pla de prevenció, l'autocar surti com sempre i s'estimbi a la primera placa de gel que trobi, i vinga a plorar tots? Llavors serien els primers a demanar responsabilitats, que per què s'ha permès sortir amb aquestes carreteres, que es podria haver evitat la tragèdia, etc.  No em costa ben gens imaginar-me els que han donat l'ordre de suspendre el transport resant perquè hi hagi la catàstrofe meteorològica del segle, encara que causi morts per congelació i malmeti els conreus, només perquè la gent no se li queixi si no ha estat aixís. 


Ho volem tot fet i mastegat, hem perdut el nord pretenent que la natura s'adapti a nosaltres enlloc de procurar que sigui a l'inrevés, que encara no sé pas com no passen més desgràcies.



(Foto d'aragirona.cat)