Deixalleries mòbils

Fa temps vaig voler portar una marrantxa plena del canvi d'oli de cotxe a una deixalleria mòbil d'aquelles que munten cada cert temps als pobles i ciutats.

El canvi d'oli l'havíem fet amb un colega enmig del bosc, posant primer un recipient a sota i abocant-ho tot després a una petita marrantxa amb l'ajuda d'un embut, assegurant-nos així de no tacar ni deixar cap rastre d'oli a terra. En altres paraules, havíem anat amb compte de no cometre un atemptat ecològic. Perquè veieu que tampoc no sóc tan mala persona.

Jo, que no hi havia anat mai a una deixalleria d'aquestes, arribo amb l'oli i la tia em diu que es necessita no sé quina polla de targeta identificativa per poder portar-hi deixalles. Això ja era l'últim que em faltava per escoltar. Em vaig emprenyar i li vaig contestar que no em donava la santíssima gana de fer-me un carnet per llençar una puta marrantxa, que no em donava la gana que m'identifiquessin en relació a la merda que llençava, i que si no me l'acceptaven, cap problema, la llençaria al contenidor normal i corrent i fora hòsties. La cara de la tia -una premenopàusica canosa amb pintes de votant d'iniciativa- va ser espectacular. "És que no podem acceptar residus sense aquesta targeta, funciona aixís". Doncs vés a la merda tu i la teva puta deixalleria.

Al final vaig optar per anar a deixar la marrantxa davant la porta d'un taller tancat a aquelles hores, com aquell qui deixa una cistella plena de gats acabats de néixer davant del portal d'una iaia. I ja s'ho faran. Si ho arribo a saber, no m'hi mato tant a guardar-ho a casa i transportar-ho.

Doncs a la merda això de la deixalleria mòbil, i sobretot a la merda la tia aquella i la seva puta consciència eco-ilògica, que sobreposa abans els papers i la burocràcia per davant de la seva ideologia, que no li hagués costat pas res agafar-me la marrantxa, mecagundéu. Ja no ho intentaré pas més. Ho seguiré llençant tot al contenidor normal, i els trastos grossos davant, que sempre hi haurà qui els recullirà i li faran profit.

Té collons la cosa, és que per un cop que vaig voler fer alguna cosa ecologista, i em trobo amb impediments i tocades de collons. Si tant volen que la merda de la deixalleria aquesta funcioni, per què s'entesten en posar-ho tan difícil?



(No em digueu que no us vénen ganes de rebentar-li la cara al pobre jove que ha fet de model en aquest anunci i que segurament no en té culpa de res, tot i que una mica pinta de votant d'iniciativa sí que en té.)

Impostos d'aigua i escombraries.

Aquest any, a molts llocs s'està posant de moda que congelin la majoria d'impostos per la crisi, però que en canvi apugin els de l'aigua i les escombraries.

El de l'aigua l'agraven normalment a aquells consums més baixos, normalment domèstics. Això només té un nom, i és el que tota la vida s'ha dit cornuts i pagar el beure. Com que la gent ha fet cas del cuento que cal estalviar aigua, ara no recapten tant, i vinga, a castigats a pagar encara més. Com quan apugen la grua perquè la gent es mira més on aparca i ara es troba que no guanya en multes.

Mai no he malgastat aigua perquè sí, però tampoc no n'he estalviat ni una gota, no he tancat la dutxa mentre m'ensabonava, ni tonteries d'aquestes. I a partir d'ara encara menys, segons els que ens estan ensenyant els polítics. Almenys, ja que he de pagar més igualment, ho gasto, encara que sigui pel simple plaer de veure l'aigua córrer tot recreant-me pensant que en altres temps era una cosa inimaginable.


El de les escombraries: S'emparen amb l'excusa del reciclatge, que ara es recicla més i això té un cost. Molt bé, però...

Quin missatge estan transmetent, d'aquesta manera, als ciutadans? A més reciclatge, més costos en plantes de reciclatge i per tant, més a pagar. Així doncs, millor abstenir-se de reciclar per no generar tantes despeses, no sigui cas que s'obrin més plantes i hàgim de pagar encara més.

Doncs per lògica que no esperin a que recicli res més. De fet, ja no ho feia gaire, com a molt llençava les garrafes, xibeques o caixes grosses. Però ara crec que ja ni això. Tot al rebuig, que ens sortirà més barat al poble. A més, on s'és vist que a sobre que has de fer tu la feina de destriar, i a sobre que els aportes tu la matèria prima, et cobrin més?

Si volen que reciclem, que abaixin l'impost d'escombraries. Ni els penso fer la feina bruta ni molt menys aportar beneficis a una empresa privada amb els meus residus, que ja he pagat també a l'hora d'adquirir-los.

I sí, és un post retrògrad, nihilista i tot el que vulgueu, però si ser progressista és haver de pagar cada cop per més coses sota pena de ser multat, i tornar-se tant aborregat com per deixar que el papa-estat ens controli tots els aspectes de la vida i ens digui cada quan hem de menjar i cagar, prefereixo ser retrògrada, nihilista i primitivista i cagar lliurement a la muntanya (abans que ens facin pagar una ecotaxa per anar-hi, que tot arribarà, i si no, temps al temps).




Per si algú vol saber els orígens d'aquest odi a la pijoecologia: Encara recordo quan de petita van sortir les primeres llibretes de paper reciclat. La gràcia que en un principi ens feien va desaparèixer de cop en saber els preus, i ja vam quedar-nos sense entendre per quin motiu era molt més car si se suposava que havia de ser un gran bé pel planeta. Així vam començar a engegar a la merda la farsa del reciclatge, que de seguida va acabar convertint-se en un caprici més de la pija de la classe. Tal i com passa ara amb els adults. Qui, sinó, es pot permetre el luxe d'omplir el cistell de la compra en un supermercat ecològic?

Barraques i odi desmesurat

Aquests dies, triar barraca on fer cerveses i un entrepà no és una feina tan fàcil com sembla per algú del ram de l'odi com jo. Les barraques de les festes majors de pobles acostumen a ser d'entitats esportives i lúdiques, però en una ciutat com Girona, la cosa es complica i apareixen barraques dignes de ser objectes del post més gran odisfèric. I és que cal mirar bé on et deixes els quartos.

.Barraca jerki
Joves cadells que l'endemà creixeran per acabar entregant als seus opressors el país que tan diuen estimar amb tal de mantenir el cul a la poltrona. Dit d'una altra manera, botiflers. Ni un duro per a ells. En general, no em dona la santíssima gana de gastar-me els meus diners per finançar cap partit polític, sigui quin sigui.

.Barraca d'associació de lesbianes
Que sí, que consti que em sembla perfecte que cadascú es folli a qui vulgui, i que ja sé que els ha costat molt -i encara costa- el seu reconeixement social, i blabla. Però, realment, cal arribar fins al punt de voler muntar una barraca -treient per tant el lloc a altres associacions- on només es fa bandera de la seva condició sexual? I a què destinen els calers que fan? Què passaria si hi hagués una barraca que fos senzillament "associació d'heterosexuals"?

.Barraca dels amics de la bici.
A aquesta ni acostar-m'hi i ni tan sols mirar-me-la, que encara sortiria als successos del Diari de Girona de l'endemà.

.Barraca dels estudiants d'enginyeria:
Una de les que vaig acabar fent-hi birres, almenys prefereixo deixar els calers als únics joves que tenen dos dits de seny i estudien alguna cosa realment útil per a la societat.

.Barraca dels diables de l'Onyar.
Una altra de les que vaig acabar fent-hi birres, i més ara que està en el punt de mira amb la merda de lleis europees paternalistes sobre el foc i les festes que pretenen amariconar-nos a tots i treure'ns segles i segles de cultura popular.

.La barraca de les drogues i el sexe:
Joves amb vocació d'educadors socials que informen als quatre borratxos que s'hi acosten sobre els grandíssims perills de les drogues. I que no volen entendre que, si el jovent s'hi acosta, és per veure si regalen alguna cosa -paper de fumar, condons- i no pas perquè li fotin el rotllo paternalista quan ja van fins al cul de tot. L'any passat -desconec si aquest també- t'analitzaven gratuïtament el que portessis, però cal ser molt ingenu per creure que algú treurà la paperina davant de tothom, amb la de secretes que corren per barraques (i tot i així, algun imbècil hi haurà que ho farà).


(El cartell d'aquest any fa mitja por)


I com a bola extra, la festa "alternativa" de l'ateneu independentista, a 15 minuts d'allà. Tan alternativa que surt fins i tot al programa oficial de festes, amb el seu escenari, carpa i un equip de so que carda por a la guilla. Què lluny que han quedat aquells anys on es posaven a tocar on fos i sense demanar permisos a ningú i menys a qui tant critiquen. Hi vaig voler passar per veure si hi havia alguna cosa millor que el concert oficial d'aquella nit, i hi veig un grup de multicultis cantant tipus chambao, rumbitaaa, i tot de hippyrastes ballant. No vaig ni parar-me a fer l'última birra de lo malalta que em vaig posar veient aquell panorama. Si això és ser d'esquerres i alternatiu, a mi que em busquin a la barraca dels amics del rifle.

Estat policial progre: Ara, les barrakes de Sant Narcís

Ara que vénen Fires de Sant Narcís, l'ajuntafems de Txirona ja ha amenaçat en posar 300 € de multa i tencar les barraques que venguin alcohol a menors.

En aquest puto país dictatorial de giliprogres, sembla ser que ningú no s'enrecorda de quan era jove i cridava el prohibit prohibir, mentre bevia calimotxo i feia les primeres birres. Ara s'han tornat tots una colla d'amargats que només saben que prohibir i multar, i com que hi ha coses difícils de trobar, vinga a posar secretes a la zona de barrakes per controlar la venta d'alcohol a menors (mentre que t'endinses una mica a la Devesa i trobes tot un supermercat de droga il.legal).

Solució? El que ja he fet més d'un cop a uns nanos de 17 anys que coneixia -o no- quan certa barraca no els va voler servir una puta birra: Els nanos em donen la pasta, jo demano una birra o un cubata, la deixo a terra i oh! me l'han presa! ni els barraquers han vengut a menors, ni jo els he donat. Se l'han trobada a terra. Et cobres un cigarro i marxes amb la consciència tranquil.la de qui ha fet la bona obra del dia.

Els polítics que persegueixen tant a la gent que es vol divertir amb alcohol -sí, ens volem divertir amb alcohol, què passa, ser abstemi és una puta merda i un puto avorriment d'amargats i pagafantes- que persegueixin primer a les seves respectives parelles, que són les primeres en emborratxar-se en actes oficials i no tan oficials.

Així rebentin tots els polítics d'una puta vegada i deixin divertir-se a la gent una estona, que ja prou putejats ens tenen en el dia a dia. Que hi ha "menors" de 17 anys que follen més que polítics amb 40, potser és aquest el problema.


PD: Què faran el polítics de merda amb els pares que donen als seus fills pa amb vi i sucre per berenar, i conyac quan estan costipats?

Sopars de dones solidàries

Llegeixo pel carrer l'anunci d'un "sopar de dones solidàries". Recordo quan una vegada em va venir al bar una dona anunciant un sopar -aquell només de dones, de solidàries o no ja no en deia res, l'organitzava un col.lectiu feminista on moltes eren lesbianes progres- i em volia "animar" a venir. Li vaig contestar a la tia que no m'esperessin pas a un lloc on es discriminava pel sol fet de tenir tetes o no. I va marxar mig emprenyada. (I sí, era lleja).

Sopar de dones. És que encara no entenc quin cony de gràcia -literalment parlant- hi ha en això. Amb quina finalitat es monta? Per parlar de regles i maquillatges? (suposo que això últim no, que el tipus de dona que hi va precisament és de les que van en contra de qualsevol cosa que presuposi la dona com a objecte sexual a la vista dels "famèlics" homes en una societat patriarcal). O es fan per poder riure i despotricar dels homes una estona, tipus "sexo en nueva york" i sentir-se alliberades i rebels per un parell d'hores?

I això de solidàries? Solidàries de què? L'experiència m'ha demostrat que no m'he de refiar pas ni un pèl de tot el que porti la paraula "solidaritat" com a reclam principal, doncs són els primers de negar-te l'última birra -després d'haver-te deixat la pasta a la barra- quan només te queden 50 cèntims al moneder.

Què passaria si es montés, per exemple, un campionat de butifarra només per a homes?

Finalment, per què algunes s'obsessionen tant per veure els homes com a l'enemic a batre i no com als nostres companys -de lluita i de festa?

De vegades penso que hauria d'anar a algun sopar d'aquests a dir el que en penso de tot plegat. I si tingués collons -literalment parlant-, al més pur esperit odisfèric aniria i començaria a dir-lis per intercanviar receptes de cuina -"no és això un sopar de dones?"-, a veure quina cara em posarien. Però segurament no en sortiria pas viva. I no, no tindria pas els santíssims collons per a fer-ho.

També els diria que no m'hagués importat pas haver estat la model d'aquest anunci, tristament censurat per la moral progre d'esquerres:




(Si encara no sabeu quin tipus de dones van en aquests sopars -que no són precisament com la mossa de la foto- i en teniu curiositat, només cal que entreu "sopar de dones" a google imatges, i us deleitareu amb les belleses més exuberants del planeta).

Estat policial caní: Els pijologistes -oh, no!- ataquen de nou

A partir d'aquest mes, els sense papers -només els gossos- seran perseguits i multats a la ciutat de Girona per la nova ordenança que s'han inventat -com no podia ser de cap altra manera- els superprogres dels verds comunistes, que ja sabem que estan tan al costat de la classe treballadora sempre. Tenir un gos censat a Girona costa 41€ a l'any (i pujant). I mentrestant, la gossera deixada de la mà de déu, però aquest ja seria un altre tema.

Senyor P. i companyia, vostès vagin fent, però pensin que la majoria dels que l'havien votat fins ara -jo per sort els he vist el plumero des del principi- eren pijipis, molts d'ells amb gossos, i ja els sento despotricar de vostès. Ja s'han pensat a qui aniran a demanar el vot d'aquí dos anys?

I pensin que mentrestant hi ha partits casposos que s'estan mobilitzant per recollir signatures i que aconseguiran al final que la gent els voti només que pel tema gossos, bicicletes, i merdes reciclables que vostès s'inventen, perquè al final, el que realment toca els collons als habitants d'un lloc són aquests temes tan directes que et controlen el dia a dia, i no els debats sobre nacions que surten a les notícies de tv3.

Tant van arribar a fer el ridícul, que allò inicial dels 20 minuts obligats de passeig diari va ser la riota de tot el país, i ho van haver d'enretirar perquè més patètic no es pot ser.

I no hi haurà res de més patètic a partir d'ara que tenir un pitufu darrere demanant-te els papers del gos. "Mare, sóc policia local, empaito amos amb gos a veure si així recapto per la pagans, però tranquil.la que a Font de la Pólvora poc que hi aniré pas, que allà no en treuria ni un duro i encara m'apallissarien" Pijologistes i policies locals, la gran escòria de la terra després dels Gossos -de quadra-.

Ah, i com vaig dir en una altra ocasió, és molt bonic manar en un lloc -posem per exemple Girona- mentre vius en un altre -posem per exemple Bordils- de ben bucòlic i on fins i tot les vacunes són gratuïtes.

Filldeputa tots.


(Foto de orihueladigital.es, trobada a partir d'entrar perro policia local).

Bicing a Girona: Caminar, esport d'alt risc

D'aquí pocs dies, a Girona, sortir del portal de casa i caminar per les voreres serà considerat esport d'alt risc -actualment ja és esport de cert risc-. Perquè aviat entra en funcionament el bicing. Què vol dir? Més ciclistes circulant per les voreres. Ah no, perdó, quin prejudici, si els ciclistes són molt respectuosos amb els vianants!! Però per si un cas, haurem de recuperar la vella i útil tradició de sortir sempre amb paraigues del portal de casa, com les iaies, treient primer la punta, perquè sempre val més prevenir la nostra integritat física abans que la de qui t'està amenaçant la teva.

I és que estic fins als collons dels putos ciclistes que van per la vorera i a sobre van pitant perquè t'apartis -i què passa si ets sord?- o protesten si pares en sec pel que sigui. No han llegit el codi de circulació -no deuen saber ni que això existeix- on diu que els moviments d'un vianant són els més imprevisibles de tots.

Fa poc, vaig estar a punt de veure com un ciclista que anava per la vorera espantant vianants va estar apunt de caure a la calçada. Enlloc de patir pel pobre desgraciat, vaig deixar anar una espècie de "uiii" -com quan és a punt de marcar el teu equip- que fins i tot em vaig espantar a mi mateixa.

Què hagués passat si el ciclista s'hagués estimbat contra un cotxe? De seguida, pel conductor del cotxe, control d'alcoholèmia, de drogues (si fos positiu, ja tindrien "culpable), control de papers en regla... I alguna multa i algun punt menys amb qualsevol excusa, ja que en aquest país de pandereta ecologista, un cotxe sempre és culpable quan hi ha un accident amb un ciclista, encara que aquest últim s'hagi saltat el seu semàfor.

Els ciclistes que argumenten que van per les voreres perquè tenen por dels cotxes -assumint, per tant, que en aquestes condicions ells són els poderosos i els vianants els febles, és a dir, estan fent exactament el mateix- que deixin la bici i es dediquin a anar a peu, o que es comprin una moto, que almenys no arribaran suats al curro i no haurem d'aguantar aquelles pudors a aixella podrida.

A més, no sé per què treuen places d'aparcament per fer-hi carrils bici, si tampoc no serveixen per a res. I no em digueu que són plens de cotxes, ja que si alguna cosa tenen els monillos de Txirona és que van a pels cotxes mal aparcats com gossos famèlics a un tall de carn. No deixen aparcar motos a la vorera, però en canvi, les bicis hi poden circular tan impunement.

A sobre, amb un nom tan infantil com Girocleta, que va sortir per votació popular. Ja imagino els quatre pijoecologistes votant i enviant propostes i escorriguent-se de gust a l'autor -o autora, semblaria, perquè no concebo un tio que hagi proposat això si no és que vessa oli de per tot arreu - del nom guanyador.

Ah, abans que surtin els kumbes, només dir que no tinc res en contra dels ciclistes que es paren en els semàfors i van com cal. A aquests, els respecto completament quan vaig en cotxe. Als que no, així s'estimbin algun dia.


(Cas real. El dia que això passi més sovint -tot i que no pel cas en concret que explica el propietari d'aquesta bici, que la tenia en un lloc ben aparcada i per obres se li van endur- , potser tot aniria com ha d'anar.)

Anarkes de postal

Per què alguns anarkes et critiquen perquè vas a la manifestació de la Diada -ets "indepen", te diuen, pel sol fet d'anar-hi- i en canvi ells munten manifestacions per causes similars d'independència que passen a milers de quilòmetres d'aquí (Tibet, Palestina..)?

Per què alguns anarkes diuen que s'han de cremar totes les banderes i en canvi, es presenten a les manifestacions amb banderes tibetanes o palestines?

Per què alguns anarkes no poden suportar que en algun dels seus actes kontrakulturals hi hagi qualsevol fet artístic que soni a català (castellers, sardanes, gegants, butifarrades populars...) i en canvi corren a organitzar batukades i festes flamenques?

Per què alguns anarkes CeNeTeros es posen tan en contra quan algun altre anarquista utilitza el català en els seus escrits i publicacions? Per què no els molesta tant si és en francès o en anglès (i fins i tot s'ofereixen amablement a traduir-ho)?

Per què alguns anarkes parlen de "indepes" o "batasunos", com si fossin una tribu, sense pensar que potser hi ha molts matisos entremig?

Per què alguns anarkes, que tan en contra estan de les religions, cremarien totes les esglésies però estan d'acord que s'obrin mesquites a cada poble?

En definitiva, per què alguns anarkes, sobretot de l'àrea de Barcelona, tenen la puta mania d'associar català-burgès (quan cal recordar la força que tenia el moviment anarquista a Catalunya a principis de segle passat)?




I la més paranoica pel final: Per què alguns anarkes et veuen amb les espardenyes de pagès i te diuen "collons sí que t'has tornat indepen"? Què en dirien, els avis anarquistes, que anaven tots amb aquest calçat? A aquests mateixos, els podré acusar jo de fatxes el dia que vagin amb les bótes militars?

Per què els homes van de putes?

Aquest post surt arran d'una discussió que he estat seguint en un blog amic. No vull entrar a parlar del tema explotació i tot això, no en tinc pas ganes i és un debat que ja m'avorreix. He llegit el famós comentari tipus "si no hi haguessin clients, no hi haurien putes", però llavors he reflexionat sobre per què hi ha tants homes que van de putes, més dels que algunes voldrien i ni arribarien mai a imaginar.

De seguida que parlem de putero pensem en un vell llardós, alcohòlic i perdedor, però el cert és que, sobretot als pobles, qui més qui menys ha anat de putes alguna vegada, homes guapos també. Tot sovint també constitueix un ritual social masculí, un clàssic entre la colla d'amics de joventut.

He conegut força homes que han anat de putes almenys alguna vegada a la vida, i també alguna puta d'ofici, i alguna d'esporàdica (alguna companya del bar que no tenia problemes a l'hora de dir que li treia 30 € a algun vell per anar amb ell a l'hort, i no a collir cebes precisament). També he conegut algun porter i algun cambrer, que per professionalitat no poden pas dir noms, només es limiten a confirmar que, aquell que menys imaginaries, és el millor client que tenen.

Aquest post, per tant, és tret de converses reals.

Per què els homes van de putes?:

.Per què estan farts de deixar-s'hi els calers intentant lligar amb noies, entre sopars, cubates i històries, perquè després, al final de la nit i després de quatre petons, els diguin "deixa'm a la porta de casa" i es posin a plorar parlant del seu ex, i els deixin anar el "ets molt bon noi però no vull res amb tu".

.Perquè molts homes prefereixen pagar abans que haver d'estar mentint dient-li a una tia que "hi ha alguna cosa més" -en relació als sentiments- quan l'únic que vol és follar, ja que si diuen que només volen sexe, moltes ho refusen i els recriminen allò de "es que els homes només penseu en el mateix". I amb el perill, de vegades, que la tia se'ls pengi i llavors ja tenim el drama sentimental a sobre.

Atenció: Per estrany que sembli, també hi ha homes que no els interessa gaire el sexe i que accedeixen a lliurar-se als plaers de la carn només que per obtenir quatre carícies i un intent de relació estable. Us ho asseguro.

.Perquè estan farts de ties que no són putes d'ofici, però que gràcies a les lleis pro-feministes, els surten infinitament més cares: S'acaben quedant amb el cotxe -que està en nom d'ell-, el pis -que han pagat a mitges- i tot el que ell té, per no parlar dels fills, als que només veurà un cap de setmana de cada 15 dies, mentre tramita amb l'advocat obtenir la custòdia total.

.Perquè, com deia un, una puta sempre porta roba interior sexy i va ben depilada i escotada, mentre que la seva dona només ho duia i s'arreglava al principi de la relació.

.Perquè una puta d'ofici no li insistirà mai en tenir fills, ni farà les mil i una estratègies per quedar-se embarassada sense que ell se n'assabenti.

.I sobretot, perquè a casa passen gana, de vegades no follen ni un cop per setmana i a sobre quan ho fan, amb retrets i males cares, com una obligació.


I ara, les que vulgueu, ja em podeu dir de tot, però abans, assegureu-vos que el vostre home no sigui pas un d'ells. Ja se sap, és molt més fàcil confessar aquestes coses a desconeguts, després tot el poble en va ple i la parella és sempre l'última que se n'assabenta.



(Atenció al detall dels gossos follant alegrement darrera)

Apa, dedicat al Iaio de la Viagra.